Menu
Fiche_renseignements_stagiaire-PARLARTélécharger
Causidas de receptasTélécharger

E cric e crac…

La còla en formacion Ensenhar-professor de 2023 capitèt la medalha d’aur Eugénie de Guérin, al concors de poesia “La beauté du geste” luòc dich Le Cayla.  

Un estagiari de nòstres setmanièrs obtenguèt tanben la medalha d’aur Louise Paulin al meteis concors.

Nos agrada d’avisar que la formacion als adultes torna prene de vam !

L’équipe de stagiaires en formacion Ensenhar-Professor de 2023 a gagné la médaille d’or Eugénie de Guérin au concours de Poésie “La beauté du geste” au lieu dit Le Cayla.

Un stagiaire de nos setmanièrs a également gagné la médaille d’or Louise Paulin. 

Nous nous réjouissons de constater que la formation pour adultes retrouve son élan !

Depuis bientôt 30 ans, le Centre de Formacion Professionala Occitan-Région Occitanie
forme à la langue et à la culture occitanes toute personne qui le souhaite.
Partenaire de l’Universitat Occitana de La Guépia, le CFPO-RO vous accueillera chaque
matin à deux « Obradors ».

Obradors, Qu’es aquò ?

Atelier pour découvrir la langue et la culture occitanes, pratiquer et renforcer vos
connaissances et compétences.

Du 11 au 15 juillet 2023 de 9h30 à 12h30

1 atelier niveau
débutant – intermédiaire

1 atelier niveau
confirmé
(maitrise de la lecture à voix haute)

Les formateurs du CFPO-RO vous accompagneront sur ce chemin au rythme de chacun
Inscription dans « l’obrador » de votre choix en précisant le niveau et/ou le(s) jour(s) de
participation.
Point avec le formateur en fin de 1ère matinée pour un éventuel changement de groupe.

Pour tout renseignement s’adresser directement au CFPO-RO

Informations

Lucie LE FOLL

lucila.le-foll@cfpoccitan.org

Tel : 07.83.14.57.10

Inscriptions

Maria JENNY

compatibilitat@cfpoccitan.org

Tel : 04.67.28.75.36

LAGUEPIA_bulletin_inscripcionTélécharger

Editorial

Aquel Ribas marca un còp de mai la soscadissa professionala de la nòstra còla. En aquel polit mes de mai vos prepausam de faire un torn pedagogic de l’Occitània amb tota la diversitat que nos pòt ofrir. Vos prepausam un camin variat : cultural, pedagogic, lingüistic e literari. Vòstra passejada debuta amb un talhièr suls uòus de Pascas e puèi de sas galinas, per contunhar amb lo carnaval occitan dels dròlles de Tarn, e l’expleitacion d’una mòstra en classa d’òbras del Ben Vautier. En seguida d’aquò vos farem viatjar fins a l’arab’òc, un polit projècte que mescla doas lengas en passant pel mond dels albums joinessa. E acabarem amb la descobèrta d’un autor, de reflexions a l’entorn de la lenga e de las aisinas que se pòdon adaptar pels enfants qu’an de trebols « dis » dins l’amira d’un trabalh de tèxt.

Bona lectura a totes !

De còr e d’òc.

Aurèlia Louis



Eths ueus de Pascas

Aver ua garia ara escòla que significa botar en plaça tot un trebalh ath entorn dera bèstia e de bastir projèctes concrèts de descobèrta deth viu.

Abans era arribada dera garia, que nos calerà trebalhar sus eth mòde de vida deras garias :

eth lòc de vida, era alimentation, eths desplaçaments e era reproduccion. Que nos calèra parlar de quin apalhar ua garia e deth mestièr en classa ligat ath póner dera garia (arrecaptar eth ueus). Enà hè’s que i aurà recèrcas en libes, dessenhs e expausats. E tanben anar visitar ua bòrda enà descobrir autras espècias de garias e escambiar sus eras acostumas de vida. Que serà era escadença de hèr un album enquèsta enà aprestar ath miélher eth arcuelh dera garia enà escòla nòsta.

Que poderam menar eth projècte mes en pregondor en estudiar era evolucion deth póner pendent era vida d’ua garia. En prumèr, que nos calerà apressà’s d’un(a) agricultor/a enà aver quauques ueus fecondats e deishar era garia dera escòla coar-les. Que serà un moment ric en observacion dia après dia, dera vaduda ath monde deths porics e que poiriám rodar un filmòt sus era vida deth poralhèr.

En descobèrta deth monde, que poiriám – de mercè ara bòrda visitada qui aviá autras espècias de garias- descobrir d’ueus de diferentas talhas (calha, auca, garia) e hèr un trebalh en matematicas sus eras talha, formas, pes e classificacion.

Enara seguida, que calèra esperar qu’eths porretons créishan enà devénguer garias. Eras garias que deveràn aver ath mens 4 meses enà póner eth prumèr ueu. Que poderàm observar eth impacte deras sasons sus eth póner deras garias, en efèit eth heret deth ivern que hè ralentir eth póner e dam eth tornar dera lum ligada ara prima, eras garias que’s tornaràn a póner en quantitat bèra. En mes d’abriu que serà era fin dera privacion (nocion ligat ara religion) e que poderàm hestejar Pascas dam un bon minjar ric en ueus 🙂

Atau que poderà tanben èster era oportunitat de trebalhar en arts visuaus era pintrura sus cresques d’ueus, vertat é qu’aquò mobilizarà fòrça delicatessa e concentracion.

Bona hèsta de Pascas !

Rachel Quet



Lo carnaval occitan dels dròlles de Tarn

Dissabte lo 18 de març èra lo carnaval occitan dels dròlles de Tarn que se festeja dempuèi lèu trenta ans. Las quatre Calandretas (La Vaur, Albi, Castras e Galhac) organizan aquela fèsta populara que las escòlas bilinguas i son tanben plan benvengudas.

L’edicion de 2023 se debanèt a Sant-Antonin-de-Lacalm. Lo luòc del carnaval càmbia cada dos ans. Los vilatges d’acuèlh fan plan partits del projècte. Lo consul de la comuna balha la clau a la debuta de lo passa-carrièra. L’organizacion se fa amb las associacions localas.

Es una tradicion populara e es un moment plan important per la vida de las escòlas. Aquel projècte es plan ligat a la carta Calandreta a mantunes nivèls :

– lo projècte pedagogic conten la descobèrta de la cultura occitana en totas sas fòrmas e expressions, – cada establiment Calandreta participa a l’accion culturala occitana e se religa a la vida culturala de son parçan. Calandreta estima que cal tornar donar a d’unas fèstas del calendièr annadièr un contengut e una significacion coerenta amb la cultura occitana.

Lo Carnaval se trabalha al nivèl pedagogic per far comprene als enfants qu’es aquò, las simbolicas, los personatges e las legendas e istòrias.

Es tanben un projècte de la federacion Calandreta de Tarn : las associacions culturalas de cada escòlas. Met a dispositiu una maleta pedagogica.

Pel tèma de las acusacions e la fabricacion de l’òme carnaval, l’organizacion se fa entre las Calandretas.

D’autra part, al nivèl associatiu se fa de talhièrs per aprene a far lo petaçon que son de moments de partatge e de rencontra entre parents. Lo petaçon es un vestit tradicional mirgalhat fach de petaces. Es una referéncia a « l’òme salvatge » dels Monts de La Cauna. Lo petaçon apara los enfants e permet de pas aver paur (simboliza la proteccion). Es un vestit pas car, fach de recuperacion e reciclatge, per totes.

Lo personatge central es l’Òme carnaval, responsable de totes los mals de la societat. Es un personatge malefic. Aquela victima lo paga pel biais d’una parodia de jutjament que lo menarà al lenhièr. Lo procès se dabana amb de jutges, los acusadors e los defensors.

Li trapan de segur tota mena de pecats e l’acusan de totes los malurs.

Aprèp aquel procès menat d’un vam plan solemne, Sénher Carnaval es condemnat e la senténcia es executada.

Dins aquela cremason, es l’ivèrn qu’es condemnat. Lo fuòc i evòca la renaissença del solelh. Aital lo monde es purificat de totes los esperits malefics.

Olivià Roux



Siam toi fòls

Notatz ben : lu parents dei pichoi sus la fòto donèron l’autorizacion escricha per la publicar (2017).

L’artista Ben Vautier (naissut en lo 1935 a Nàpol) viu a Nissa despí dau 1949. Es un artista que fa part de l’”Escòla de Nissa” e dau movement artístico “Fluxus”. Es conoissut d’aquí d’aià per la sieu escritura originala enfantila.

En lo 2017, Amelia Masciotta de l’associacion “Il était un truc” e la cantairitz Christine Lindon faguèron escriure a una chorma d’enfants en demanda d’asili una cançon que parlèt d’escritura. Li ensenhèron l’escritura dau Ben Vautier. Imaginèron una cançon que si sonèt “Sus fons negre”. Siguèt escricha en occitan nissart, russo, francés, albanés e arab emb aquesta escritura blanca, mas sus un vitre per filmar la realizacion e l’autor.

La repilhada de la cançon:

Sus fons negre, es pas la jòia

Aquest escrich blanc, es un pauc la mieu votz, Liège, escota-mi: ai quauquaren da dire.

Una vidèo siguèt realizada per aquò en una setmana emb una chorma de professionals de l’image qu’ajudèron lu pichoi da far illustrar la cançon.

Lo darrier jorn, una projeccion siguèt organizada en preséncia dau public e de l’artista Ben. Ligament de la vidèo realizada: https://vimeo.com/226710448

En lo 2019, Ben autorizèt aquestu pichoi de lo representar en gròssa tèsta de carneval emb la pancarta “Siéu Ben aquí”. Lu convidèt a la sieu grana mòstra “La vida es un film”.

Aquest an, Ben organiza una mòstra a Nissa, emb lo títol “Siam toi fòls” e s’installa dins lo musèu d’arts simples, dins lo quartier Fabron, en riba de mar.

Durerà dau 5 de mai dau 2023 au 6 de mai dau 2024.

Infos : https://www.nice.fr/fr/l-agenda/on-est-tous-fous?type=events

Ben siguèt, en lo 2008, lo pairin de Ràdio Nissa Pantai, serà en setembre dau 2023 lo pairin de l’escòla Calandreta Maurís Sgaravizzi a Nissa.

Cristòu Daurore



La pora de Pascas

La tempsada de Pascas qu’èra a apressà’s e dab era l’espèra deus mainats tà har ua fabricacion manuau.

Pas aisit de contentar tot lo monde quan la classa va de CP tà CM2 mes dab aquesta fabricacion cada calandron que podó tribalhar las competéncias apropriadas :

E quan èra drin complicat taus mei joens, la cooperacion qu’apareishó: los caps d’equipa e tanben los mei atjats qu’ajudèn de com cau aus mei joens.

Materiau :

  • -ua hualha A4 decorada com volham  
  • -ua huelha A5 roja
  • -un compàs
  • -ua règla
  • -un gredon
  • -un par de cisèus
  • -pega

 Dabanament :

  1. Decorar la huelha A4
  2. Traçar un arc de cèrc de 21 cm en pausar la punta deu compàs dens un còrn de la huelha A4 decorada : que serà lo còs de la pora.
  3. Traçar 3 bendas a costat de l’arc de cèrc. Que deven har 1.5 cm de largor : que seràn las plumas e la coda.
  4. Dessenhar ua ala dens la partida qui demora, plegar abans de descopar entà aver duas alas simetricas.
  5. Si la huelha A5 ei dejà roja, dessenhar las patas, la halha, la margalida e lo peruc.
  6. Descopar las diferentas fòrmas puish assemblar lo quart de cèrc tà’n har un còne.
  7. Pegar las autas fòrmas.

Emilia Laulhé



Projècte Arab’òc

Lo divendres 7 d’abril, a la Calandreta Pech Mary de Carcassona, aguèrem l’escasença d’aver la venguda de Jocelyn Papon e Abdel Bouzbiba. Los dos artistes del projècte Arab’Oc. Lo projècte “Arab’òc” nasquèt en 2018 a l’iniciativa de l’associacion “11’bouge” de Carcassona. Coneissèm lo trabalh del grop Du Bartàs sus de creacion contemporanèa en Occitan amb las influéncias de las musicas del Magrèb amb la preséncia del musician Abdel Bouzbiba. Frank Tanneau director de l’associacion aguèt l’idèa de los far intervenir dins 2 escòlas de Carcassona : l’una al barri del Viguièr amb una fòrta mixitat culturala deguda a la preséncia de nombroses mainatges eissits de l’immigracion, en particular del Magrèb, e l’autre ont los mainatges aprenon l’occitan : la Calandreta. Lo projècte s’es lèu espandit a 5 classas de CM1/CM2.

La tòca d’aquel projècte es d’aprene als mainatges una cançon escricha especialament per eles en Arab e en Occitan. La cançon es escricha, compausada e arengada en amont per Abdel Bouzbiba e Jocelyn Papon. En 2023, s’avisèron que lo mond romegavan perque d’unes comprenián pas l’occitan ni mai l’arab. Atal aguèron l’idèa d’apondre lo francés a la cançon per far passar messatge a mai de mond.

« Quand on chante Occitan,

Tu grimaces, t’es pas content, Quand on chante en Arabe,

Tu râles, t’es pas aimable […]

En chantant tous français,

Là vous nous écouterez ! »

L’arab e l’occitan son doas lengas qu’an enveja de faire viure e es « en chantant qu’on les entend ». Puèi lo francés es una lenga comuna entre las doas culturas. Se mainèron que lo francés a l’entorn de Carcassona èra clafit de mots que venon de l’occitan « qu’es aquò », « poton » « pichon », « barrejar », « romegar » mas tanben de l’arab coma « kif » « walou ». Alara tornèron préner aquel biais de parlar un mescladís de lengas dins lo novèl projècte : « Occitan, Arabe, Français c’est kiffant de tout barrejer »

Lo projècte Arab’Oc se debana en 5 intervencions d’una ora e mièja dins cada classa. Aprenon als escolans las paraulas, las melodias, puèi qualques nocions de ritme e fan descobrir d’instruments de musica tipics de las doas culturas.

Pendent aqueles talhièrs, un videasta es present per tal de filmar per la preparacion d’un clip. Puèi recampan las 5 classas (120 escolans mai o mens) pendent una jornada per que s’encontren puèi desfilen per pichons grops davant los micros gràcias a l’installacion d’un estúdio mobil per enregistrar la cançon qu’an apresa.

Lo rendètz-vos final se debana pendent la fèsta de quartièr del Viguièr a la mitat de junh. Aquí los escolans son convidats a cantar la cançon Arab’òc sus l’empont amb los dos artistes davant familhas, amics e public venguts nombroses.

Al cap de l’annada, lo clip video es montat amb la cançon enregistrada en estúdio, los imatges dels talhièrs, del rencontre e del concèrt puèi difusats vià internet.

Per eles coma pels mainatges l’interès d’aquel projècte es d’aprene a s’obrir a la diversitat culturala en partissent de la cultura d’aquí. Anar al rencontre dels autres, de lors lengas, de lors diferéncias.

S’aquel projècte vos tòca, vos agrada, en esperant la sortida de la cançon de l’annada 2023, podètz anar escotar las de las annadas passadas.*

https://www.youtube.com/watch?v=uSfYAYlRSNM 2017 Laman Fisança (Du Bartàs) https://www.youtube.com/watch?v=1w1K-NuNdlE 2018 JIB AL GALLAL (Du Bartàs) https://www.youtube.com/watch?v=yR2ycyYbYKA 2019 Fraires Sawa (A.Bouzbiba-J.Papon) https://www.youtube.com/watch?v=3XWS2tRUMhs 2020/2021 Mat’harfou ton vesin (A.Bouzbiba-J.Papon) https://www.youtube.com/watch?v=FIYQXdFfStQ 2022 Lengas Kenz (A.Bouzbiba-J.Papon)

Emà Gatumel.



L’immersion en classa e la presa en compte dels novelaris.

persona que parla fòrça
o que ditz de messorgas (mòstra de Joan Carles Codèrc,
Ostal del Telh, Orlhac)

L’immersion en occitan en classa fa que quand veni coma estagiària, los calandrons me coneisson sonque amb aqueste parlar. M’agradèt plan quand me descapèt una frasa en francés e que me diguèron «A mas tu, sabes parlar francés?», «A mas, venes d’Occitania?», sens tròp comprene d’ont veniái e de qu’es aquò aqueste país. Encara mai quand qualques mots de mon parlar son diferents dels mots qu’emplegan eles!

Pels calandrons que son a evoluir dins un vertadièr banh de lenga occitana tre la petita seccion, tot sembla fluid e natural, tan per comprene coma per s’exprimir, quitament se per d’unes l’angoissa de pas comprene pòt tornar de temps en quora. Mas los calandrons que montan dins aqueste batèl aprèp la partança qu’es la mairala lo vivon d’un autre biais. Me pensi que cal seguir aquò atentivament per que lo viatge lingüistic se passe plan e amb jòia!

Poguèri observar aquesta situacion al mes de març per un grop de qualques CP e CE1 dintrats pel primièr còp a Calandreta en setembre. Se sièis meses d’interaccions dins la classa bastavan per plan comprene tot çò que se disiá a l’entorn d’eles, lo parlar èra pas encara vertadièrament installat. D’unes s’escampavan e d’autres pas, quitament per de causas simplas coma dire « cossí va ? » lo matin.

Qual a pas viscut de dificultats per s’escampar dins un parlar espontanèu quand es pas sa lenga mairala? Sentissiái plan la causa per l’aver viscuda amb mas començanças en occitan.

Per de-dramatizar e sosténer aqueste movement d’expression orala que demanda un esfòrç considerable, prepausèri un talhièr de jòc de ròtle dins un encastre particular : s’imaginar l’Istòria al revèrs.

Aprèp aver mostrat sus la mapa los contorns de l’espaci que se parla «los occitans», presentèri a la grossa çò que se passèt per la lenga, dempuèi las diferèntas influéncias, dusca la volontat de centralizacion començada a la Renaissença e acabada a la Revolucion puèi amb Jules Ferry. E convidèri cadun a se dire : e se tot aquò s’èra passat al revèrs ? Se a la plaça del francés coma lenga d’estat foguèsse l’occitan ? Se lo francés, coma en viatge dins un país non francofòn, fasiá pas pus mai mestièr per comunicar ? Aquí los calandrons espantats pagelavan l’importància de las decisions dels òmes pel devenir de las lengas. Es coma aquò que comencèrem un talhièr de jòc de ròtle que caliá aprestar e jogar en occitan de situacions de la vida vidanta. Acabàvem en cantant una cançon corteta per plan viure e se remembrar que l’occitan es tanben lenga de cultura (punt 4 de la carta Calandreta).

Fin finala, aquesta volontat de trasmetre la lenga d’un biais viu e gaujós aguèt mai d’efièches que pensavi. A la dintrada aprèp doas setmanas de vacanças a la seguida de las nòstras sesilhas amassa, tornèron a l’escòla amb un parlat plan pegat a l’occitan e en cantant las cançons apresas, coma se aguèsson parlat e cantat a l’ostal!

Emilia Chadeau



Adaptar un document a un escolan amb trebols d’aprendissatge

La primièra causa de far per un escolan dislexic e/o disparaxic es d’adaptar los documents que balham. Pòt tot cambiar per eles.

Pels documents que cream :

Per i passar pas tròp de temps, podèm crear lo meteis document per tot lo monde, las adaptacions per d’unes faràn pas de mal als autres!

> Privilegiar los supòrts dactilografiats, evitar l’escritura manuscrita o un mescladís dactilografiat/ manuscrit.

Adieu-siatz   Adieu-siatz

L’escritura cursiva es la mai aisida d’escriure mas pas de legir.

> Cossí causir la polissa ?

Cal prene una polissa «sens serif» per exemple, verdana, arial, tahona, Cal evitar New times roman.

> Podèm tanben utilizar polissas especialas pels dislexics coma

OpenDyslexic, mas es pas totjorn una ajuda e pòt èsser malaisit de legir pels autres. Permet de destriar las letras que se pòdon confondre coma b/p, p/q, u/n.

> Cal causir una talha de polissa entre 14 e 16.

> Es plan d’aumentar un pauc l’espaci entre las interlinhas, de causir puslèu 1,5 o 2.

> D’escolans pòdon èsser ajudat per un espaci mai grand entre las letras.

Dins LibreOffice cal anar dins Format > Caractère > Espacement.

> Evitar l’italica.

> Per aver un bon contraste, evitar las còpias de còpias.

> Cal espurar lo document (tirar las decoracions, metre d’espacis entre los paragrafes).

> Se volèm anar mai luènh es possible de cargar un logicial coma « lire couleur ». Es a res non còst e  s’apond a LibreOffice Writer.

Permet de coloriar las sillabas, los mots e faire de ponts jos las sillabas per exemple. Tot aquò marcha plan en francés mas en occitan cal d’adaptacions qu’ai pas encara trobadas.

Aquí un exemple :

Pels documents que copiam:

> Cal evitar de faire de còpias de còpias per aver un contraste corrècte.

> Podèm utilizar logicials de reconeissença de caractèrs es a dire extraire de tèxte d’un document autre coma una fotografia. Aqueles logicials se sonan OCR.

> Lo biais de faire de la regenta Leni Castagnette (del blog Maitresseuh) per una còpia de manual, es de faire una còpia en A3 e de decopar los exercicis que cal, de tirar a l’encòp tot çò qu’es pas util (decoracion, exercicis de faire pas…).

Per acabar, totes los escolans son diferents. Del còp caldrà benlèu ensajar mantuna causas abans de trobar  las adaptacions que ajuden vertadièrament. E a mesura que l’enfant progrèssa, cal pensar de tirar las adaptacions pichon a pichon.

Per conclure

Sorças:

Leni Castagnette http://www.maitresseuh.fr/adapter-les-supports-ecrits-pour-les-elevesrencontrant-des-difficulte-a113146668

Siti ecole inclusive: https://ressources-ecole-inclusive.org

Logicial dins libreoffice writer o en linha: https://primabord.eduscol.education.fr/lirecouleur

Julià Bignon



 Lo Prèmi Literari

Presentacion

Lo prèmi literari es un projècte occitan a destinacion de las Calandretas dins los tres cicles, creat per la Calandreta Dagtenca. Aquel prèmi se situa al delà de la simpla critica e met los escolans en posicion d’actors dins una literatura adaptada a lor edat.

Per cada cicle se prepausa 4 libres/albums. La tòca primièra es de legir, escotar, escambiar, argumentar dins cada classa. Las escòlas que se son marcadas recebon los obratges seleccionats.

En seguida d’aquò, cada classa que participa al prèmi deurà causir un dels 4 libres segon de critèris precises. Los vòtes per cada cicle son collectats per l’escòla organisatritz. Se prèmia un obratge per cicle.

Debanament long de l’annada

D’en primièr las escòlas recebon d’informacions suls obratges per cada cicle a la fin de l’annada escolara.

Al mes de setembre las inscripcions son dobèrtas. Aprèp l’inscripcion las escòlas marcadas recebràn un « kit » pedagogic contenent d’ajudas e astúcias sus l’espleitacion dels obratges.

Entre setembre e març: lectura e espleitacion de cada obratge dins lo meteis cicle (4 en tot dins cada cicle).

En febrièr las classas inscrichas recebràn tot lo necessari per la votacion.

Al mes de març cal mandar la resulta per cada classa a la Calandreta Dagtenca.

Lo divendres 26 de mai : la crida de las resultas pendent una granda jornada festiva de rencontre amb los autors e d’escambis a l’entorn del plaser de legir: passejada literària al CIRDÒC de Besièrs. Se prepausa al regents a una formacion literatura joinessa.

Objectiu pedagogic

La tòca primièra del Prèmi Literari es pels escolans de s’ensajar a la critica literària :

d’aquesir de critèris d’apreciacion (mercés a una grilha de vòte) d’una òbra e d’èsser capables de ne balhar un vejaire construch e argumentat, en lo confrontant al vejaire dels autres. D’aquí, mantun objectiu pedagogic ne resulta :

-desvolopar lo plaser de legir ;

-descobrir la literària joinessa e espandir sa cultura ;

-presar lo debat e l’escambi e desvolopar l’escota de l’autre ;

-comparar e valorar sas causidas…

Al delà, lo Prèmi Literari permet tanben de desvolopar la lectura e l’expression orala dels calandrons. Tot bèl just : permet de trabalhar l’interdialectalitat de la lenga nòstra e lo domèni familhas de lengas, lo sortir de la classa amb la Passejada Literària, o encara la cooperacion amb la menada de talhièrs per la dicha Passejada o de produccions artisticas de classa. Ongan, las òbras son:

Pel Cicle 1 :

Pel Cicle 2 :

Pel Cicle 3 :

  • La lenga de la lèbre, de Patricia Pallier
  • Bestiari, de Marinette Mazoyer
  • Cirano, de Taï-Marc Le Thanh e Rébecca Dautremer
  • Contes de Provença, de Rémy Salamon e Elsa Huet

La mairina del Premi Literari es la « grana » Teresa Pambrun, autritz d’un fum d’albums joinessa qu’aguèrem l’astre d’encontrar en Bigòrra pendent l’estagi Cultura e Patrimòni de la formacion FFRC.

Aurèlia Louis e Ana Liza Avila Sanchez



Descubrir un autor emb La Segonda luna de Micheu Chapduelh

Queu libre es escrich dins lo parlar dau Païs de Perigüers e Brantòsme, parlar perigordan, una de las tres composantas dau parlar Lemosin.

Quela òbra comença per una interpelacion facha a destinacion de las femnas d’un pòble que se noma Aztl. Qu’es per las rassegurar “Durmetz, femnas daus Aztl.” Pòden dormir tranquilament perque qu’es la nuech de la segonda luna e que los òmes meschants dau poble daus androms las vendrán pas mautractar.

Puei lo narator parla, a la prumiera persona e lo legidor compren qu’es un personatge de l’istòria. En fach es un òme meitat Aztl, meitat andròm. Naisset dins un cròs, parmis los andròms, mas sa mair era una Aztl que fuguet capturada e forçada. Frotget catat, coma sa mair que li ensenhet sa cultura, sa doçor. Quand fuguet mai grand, sa mair defuntet. Voliá pas demorar coma quilhs andròms. ‘Laidonc, partet.  Mas pas tot sol. Avant de se’n anar liberet una femna Aztl, que coma sa mair, fuguet capurada e forçada. L’a presa coma eu per la sauvar.

Es amorós d’ela. Li ditz. Li ditz tanben que vòu aculhir l’enfant que va nàisser. Forman un cople.  Ensemble van percórrer los boscs, las combadas. Van trobar lo pòble Aztl e pauc a pauc sevai far acceptar per ilhs maitot.

Qui es Micheu Chapduelh ?

Micheu Chapduelh es un escrivan e chançonier occitan nascut en 1947 en Dordonha ente viu enquera. Fuguet un daus prumiers escrivan lemosins a utilizar la grafia classica. Participa a la revuda Lo Leberaubre consacrada a la litaratura fantastica coma Jan dau Melhau. Son òbra es un boiratge d’umor negre e de fantastic. Escrisset de las chançons notadament per Joan-Pau Verdier. En parallele presidet longtemps Novelum, la seccion perigòrda de l’IEO (Institut d’Estudis Occitanas).

Es membre dau conselh linguistic dau Congrès Permanent de la lenga occitana.

Mon eivis :

Lo recit es construit sus l’idea de dualitat. En prumier entre lo pòble d’andròms brutaus d’un costat, e los Aztl mai esvelhats, e sensibles de l’autre costat. La mòrt e la vita se costejan, coma la doçor e la brutalitat. Lo lum e sorne tanben. Ai apreciat queu contraste. Mas çò qu’ai aimat lo mai es la sensualitat associada a l’espiritualitat. Una espiritualitat encrada dins la fòrça de la natura, dau còrs de la femna, dins l’union de doas armas. Per io es una òda a l’amor, a la vita. Perque l’amor e la vita ganhan a la fin.

Maria-Andrea Oms

Editorial

La sortida del jornal Ribas 5 acompanha lo tornar del solelh e de la prima dins lo meteis movement creatiu. Espèri qu’avètz « lu botèus », « las popas de la cama », « los pompilhs » o « los molets » prèstes per seguir un còp de mai nòstre camin de professionalizacion multi-dialectal. Aqueste còp, en mai de sègre lo desvelh de l’òrt e plan comprene son utilitat didactica, vos menarem al còr de projèctes de classa a prepaus del Princeton, del cinèma d’animacion e de la mesa en musica d’un conte. Vos convidarem tanben a cabussar cap a de reflexions de practicas pedagogicas, al còr de la praxis Calandreta. Cauçatz las vòstras melhoras sabatas, per nos seguir pel nòstre camin professional florissent!

Emilie Chadeau e la còla


Fabricacion del zootròpe : iniciacion al cinèma d’animacion.

Diluns lo 30 de genièr, l’aprèp-miègjorn tot, Magali Coursindel, èra venguda dins la classa de Sofia Vialade de CE2, CM1, CM2 a la Calandreta castresa per faire una iniciacion al cinèma d’animacion. Es pas lo primèr còp, l’annada passada èra ja venguda dins la classa per parlar de la rotoscopia. Magali Coursindel es educatritz especializada e intervenenta en educacion a l’image. Es a l’origina del festenal « Ciné Filou » a Castras e a-z Albi. E es tanben mamà de calandrons a l’escòla. Sa passion es de far bolegar los images que bolegan pas.


Magali faguèt tanben una presentacion de l’istòria de l’animacion, per de que l’animacion es mai anciana que lo cinèma. Nos parlèt de Newton qu’inventèt la ròda de colors en 1663 e de l’invencion en 1830 del tomatròpe. Presentèt lo trabalh d’Émile Reynaud de 1877. Puèi nos faguèt veire lo primièr filmet d’animacion que se sonava « Pauvre Pierrot » de 1892.

La tòca de l’intervencion èra per cada enfant de faire lo seu zootròpe en 12 images. Èra plan important de plan descompausar lo movement suls 12 images.

En primièr, de faire un brolhon sul fuèlh blanc de l’istòria en 12 partidas. Puèi de la dessenhar al gredon gris sus la benda.

Mèfi ! Los enfants deguèron començar per la drecha per acabar a l’esquèrra. E tanben faguèron dos còps lo meteis image al centre per la veire plan.

Per ajudar, i aviá al tablèu, de proposicions : una flor, un peis, un visatge. Mas los enfants avián plan d’imaginacion doncas i aviá pas vertadièrament de besonhs.

Lo material que cal pel talhièr :

– una goma blanca

– un gredon gris plan aponchat

– la benda de papièr

– un feutre negre

– de gredons de colors o de feutres

Per faire « un zootròpe ostal » :

– una boita de fromatge (camembert),

– una pica de fusta,

– un tap de lèuge,

– de papièr negre,

– de la pega,

– un parelh de cisèls.

Èri plan encantada pel talhièr e l’intervencion de Magali. Los enfants èran plan curioses e pausèron un fum de questions. Lo moment magic que m’agradèt lo mai, foguèt lo moment que los enfants metèron lor trabalh dins la maquina per veire los images vivents. D’unes èran suspreses de la resulta, d’unes èran plan fiers e d’autres lo trapèron plan amusant.

Aquel ensenhament èra de far veire jos un angle diferent los objèctes e la matèria e en mai de faire la concepcion e de la realizacion d’un objècte. L’imaginacion e la creativitat per experimentar, produsir e crear son las competéncias esperadas del cicle 3. L’intervencion de Magali foguèt tanben transversala per parlar de l’istòria de l’art.

Fotografias d’Olivià Roux

Olivià Roux e la còla

Jogar amb los mots en classa 

amb la practica dels vira-lengas!

L’adaptacion de las meunas practicas pedagogicas mercé a l’observacion del viscut dels calandrons e als retorns dels autres professionals me sembla essenciala.

L’idèa de trabalhar e bastir de vira-lengas en classa nasquèt de l’observacion de pichons afichatges de taula amb de letras de prononciacion problematica.

Vaquí coma mon viscut al fial de las sesilhas me faguèt questionar lo meu biais de faire per que siá mai en ligam amb los besonhs dels calandrons.

I-Cossí abordar la fonologia amb los calandrons?

Tre la primièra sesilha m’avisèri que d’unes avián la mandibula un pauc crispada. Atal tornèri faire amb eles un exercici trabalhat amb la formatritz en fonologia que lo teniá d’un osteopata, per destibar la boca e poder prononciar mai aisidament. Observèri un vertadièr cambiament dins la qualitat d’articulacion dels mainatges a la seguida d’aqueste exercici que consistís en un massatge del bas del morre, d’una relaxacion dels muscles en daissant tombar lo menton, puèi d’un movement fòrça lent de dobertura e de tampadura de la boca amb una pichona resisténcia de la man jol menton.

Me calguèt tanben explicar als calandrons l’importància de la postura del còs per plan s’aprestar de parlar. Coma pel cant, una tenguda dreita desliura la colomna d’aire.

Préner en compte lo còs es quicòm d’essencial tanben dins lo camin de memorizacion dels sons e de l’encadenament per bastir la frasa. Acompanhar la diccion de gèstes especifics ajuda fòrça dins la bastison d’un exercici atal. Al biais dels gèstes de Borel-Maisonny, traçar lo camin dels sons per los plan assimilar e los capitar de tornar dire de biais.
En situacion de transmission per ieu e de recepcion per eles, l’escota e la compreneson de la significacion de la frasa foguèron de competéncias necessàrias per la capitada de l’activitat. En efièch, esperar lo silenci per botar en accion l’escota, e explicar lo sens dels mots, ajudèt fòrça per faire capitar los mainatges, per que prengan de plaser a jogar amb los mots e lo capitar de faire.

II- Cossí tractar lo ligam amb l’escrich ?

Instruccion Oficiala de l’Educacion Nacionala: mestrejar las relacions entre oral e escrich.

Trabalhar la bastison de la frasa passèt per l’explicacion del ròtle de cada partida de la frasa. Nomenèri cada partida d’un biais gramatical (subjècte, vèrb, complement de luòc). Quitament se l’avián pas encara vist atal amb la regenta, me pensi qu’es plan de l’aver explicat amb d’exemples. Comprenguèron plan lor utilitat per la creacion d’una frasa amb un tablèu de tres colomnas, que poguèron trapar amassa d’exemples per cada mena de mots.

Prenguèrem un temps per jogar a trapar lo vèrb dins de frasas de libres de la bibliotèca de la classa e o capitèron plan de faire.

Pels CP foguèt coma un perlongament de lor trabalh de lectura de cada jorn ja plan avançat per totes, e pro consolidat pels dos CE1 del grop.

En efièch, èstre atentiu a lor questionament e lor permetre de desvolopar lors competéncias mercé a d’explicacions, préner de temps per tornar veire se es comprés en tornant practicar, me sembla essencial per permetre als mainatges d’avançar per lors aprentissatges.

Fin finala, la bastison d’un libreton illustrat amb las frasas fargadas o apresas foguèt un mai que venguèt amb la motivacion dels calandrons e la guidança de la regenta. Se a la debuta avèm bastit una frasa totes amassa, prepausèri puèi que cada còla pòsca crear son pròpri vira-lenga, çò que botèt mai d’intensitat dins la presa de consciéncia d’aqueste poder de creacion que pòdon aver.

A l’avenidor, prendrai aqueste abotiment coma un biais privilegiat de valorizar lo trabalh dels calandrons e de lo partejar al biais d’Elise e Célestin Freinet. Produsir un objècte coma un libreton nascut de l’imaginacion dels mainatges, es fòrça ric per çò que dubrís l’escasensa del partatge de son trabalh amb los autres, e tanben perque permet una transversalitat que bota en lum mantun domèni d’aprendissatge. Aquí per exemple l’illustracion que ven acompanhar l’escrich, l’escrich que ven acompanhar la paraula, la paraula creatritz que poirà tanben encadenar amb de creacions poeticas, l’utilizacion d’ordenador, per botar tot aquò en pagina, l’escritura a la man, eca.

III-Vida de grop, vida de classa.

Foguèri atentiva que lo trabalh siá plan despartit d’un biais equitable en cada còla. Es coma aquò que los mainatges aprenon a trabalhar amassa d’un biais collaboratiu. L’agach exterior de l’adult servís per ajudar cadun a trapar sa plaça.

La causida de las còlas en foncion de las demandas de cadun aguèt un impacte positiu per l’ambiança, la motivacion e la qualitat del trabalh. Creèt una mena de movement comun, visible dins aquesta creacion a l’encòp collectiva e individuala, que cadun n’es l’actor e trapa sa plaça d’un biais individual en una expression personala. Es coma aquò que lor venguèt l’idèa de pas res dire a la classa per faire la suspresa d’aqueste partatge.

A la seguida d’aquesta sequéncia de creacion amb los calandrons, trapèri lo libre de Alan Roch titolat Lenga de Gat, disponible al centre ressorça. Accessible pels mainatges, lo vos recomandi se vos agrada de jogar amb los mots e a partejar sens moderacion!


Emilia Chadeau e la còla

Las “zézettes” de Seta

Ongan, soi en remplaçament dins una classa de cicle 1. Decidiguèri de montar un projècte cosina en ligam amb la cultura occitana. La cosina, pels mainatges es un moment de descobèrta de mantun domeni:

Mobilizar lo lengatge dins totas las dimensions :

-Bastir las primièras aisinas per estructurar sa pensada :

-Explorar lo mond:

Per aquò far, ai crosat las datas de remplaçaments amb las fèstas tradicionalas e la cultura a l’entorn.

Per las quatre primièras setmanas faguèri:

A la fin de l’annada farai, amb los mainatges un libre de las recèptas de l’annada per cadun.

Vos presenti aicí la darrièra recèpta facha amb los escolans, las « zézettes » de Seta:

Ingredients:

Aisinas:

Recèpta:

  1. Metre la farina (250 g), lo sucre en polvera (50 g), lo sucre vanilhat (2 sacons) e la levadura quimica (2 g) dins l’ensaladièr e mesclar amb una culhièra.
  2. Apondre 85 g d’òli de virasolelh e mesclar amb las mans.
  3. Apondre le chuc de rasim blanc (90 g) e mesclar amb las mans e formar una bòla.
  4. Pre caufar lo forn a 180°
  5. Devesir la pasta en bastonets de mai o mens 20 g e los faiçonar en bastonets alongats de 10 cm.
  6. Rotlar los bastonets dins lo sucre en polvera e los metre sus una placa cobèrta de papièr de coseson.
  7. Metre al forn pendent 20 min a 180°.

Las “zézettes” devon èsser dauradas a las extremitats. Daissar refregir los bescuèches.

Bona tasta!

Aurèlia Louis e la còla

Eth desvelh deth òrt ara escòla

Era prima que rima dam eth desvelh deth òrt ara escòla, atau que vos vau partetjar  eth projècte d’un òrt pedagogic ara escòla. Que responerè ara question « Perque hèr plantacions ara escòla ? ».

En prumèr, que diseriá qu’é primordiau de convidar eths escolans a devénguer actors deth lor environament (desvolopar paciéncia, motricitat, sens dera observacion e trebalhar sus eths 5 senses) entà que poscan prénguer suenh dera natura. Era observacion de nòstre environament ath briu deras sasons que permeterà de prénguer consciénca deth temps que calerà a ua planta entà se desvolopar e de compréner era nocion deth temps que passa.

Hèr un òrt ara escòla qu’é ua formidabla aisina pedagogica de supòrt aths aprendissatges e que hè partida deth programa escolar dera educacion nacionala.

Que permeterà aths escolans de víver en experimentar eth camin dera grana (diferentas estapas dera creishença d’ua planta), dera mesa en tèrra aths legumes ena assieta. De s’associar entà hèr escòla en experimentar, en deishar era causida aths escolans deths plants, en hèr vénguer un animator “òrt” tà lançar eth projècte. De se questionar sus era germinacion, era agricultura e era produccion alimentària.

Que poiriá hèr vader projèctes transversaus coma realizar un album joenessa o un album enquèsta, trebalhar sus eras colors deras plantas e realizar tintura dam eras plantas. Realizar un erbièr o ua granatèca, crear Land Art e tablèus natura. Hèr un trebalh d’escritura en confeccionar petits panèus ath nom deths legumes, plantas o arbes plantats, realizar recèptas de cosina dam legumes de sason o encara hèr un trebalh sus eths 5 senses.

Que demora sonque a se hèr hidança e a se lançar en aqueste projècte que hè sens entaths escolans e que serà un vertadèr vam entà aprénguer.

                                                                                                                                                                                             Rachel Quet

LO CALHAU QUI FLÒTA

E coneishetz a Batista?

Qu’ei atau qui comença lo conte deu calhau qui flòta, escriut per Sèrgi Maouhourat e hicat en musica per la compositora Nathalie Biarnés. Qu’èra acompanhat per un ensemble musicau compausat de musicians de l’orquèstra de Pau, musicians de Hartbrut e un grop de mainats-cantaires.

Que constitueish, aquò, la virada joen public aviada peu Cap’òc.

Qu’avoi lo parat de’n véder las repeticions de canta quan èri en modul 1 a la calandreta d’Auloron e la representacion finau quan èri en remplaçament a la calandreta deu Lis.

D’un costat los mainats-cantaires, actors de l’espectacle que s’i hasón pendent mantuns mes a repetir dab Valeria :  que podón apréner a mestrejar cantas deu repertòri occitan – tradicionaus o escriutas per l’espectacle – e a intergà’s dens un projècte bèth dont l’objectiu èra 3 representacions (duas davant mainats d’autas escòlas e ua obèrta au public).

D’un aute costat, mainats espectators convidats a viéner assistir a aqueste espectacle meravilhós en tribalhar d’un aute biais : per lo conte. Que s’i pòt tribalhar d’un biais transdisciplinari lo tèma deu viatge interior o cap a navèras tèrras, lo costat artistic com scientific deu raconte deu viatge d’aqueste calhau.

La lenga nosta que i ei primordiau, que s’i pòt enténer vocabulari especific au tèma deu viatge, au tèma de la natura e deus parçans montanhòus de la Vath d’Aspa, las estructuras musicaus “un truc, un crit, un truc, un crit…” o enqüèra “e sauta que t’i sauta”, “e dança que t’i dança”…

Los arts n’i son pas desbrembats, l’imaginari deus mainats qu’ei gratilhat entà’s hargar l’imatge deu camin de l’avet, qui s’empòrta lo calhau quan ei desarrigat. O enqüèra la hemna deu començar deu conte qui ei vestida…de mots.

E puish en tornar de l’espectacle, las cantas enqüèra en cap e lo conte enqüèra a las aurelhas, los calandrons espectators deu Lis que hasón ua afica collectiva de l’espectacle.

Los mots e los dessenhs que parlan d’eths-medishs.

Emilia Laulhé e l’equipa

Un project sus l’annada autorn de l’òbra de Saint-Exupery, Le Petit Prince / Lo Prinçonet.

Veiquí un exemple de project menat sus tota un’annada, trasversau e multidisciplinari.  

Quò-lai a regardat una classa multiniveu (de la granda seccion ‘cianta au CM2) de la Calandreta Lemosina.  

La proximitat de l’escòla emb l’aeropòrt de la vila a balhat l’idéia e puei tirèrem lo fiau. E se’s derotlat en mai d’unas estapas menadas en parallele.  

  1. Estudièrem   l’òbra, en lectura e compreneson orala e escrita, emb los   chapitres originaus o adaptats en frances e en lemosin.    
  2. Avem   agut una apròpcha istorica emb de las discussions sus la vita de   l’autor en rapòrt a la Segonda Guerra Mondiala.
  3. Deguèrem   utilizar las Matematicas (grandors e mesuras) per la fabricacion   d’un brave avion en bois per lo decòr de l’ espectacle.     
  4. En   Arts-plastics faguèrem :    
    • estudi   de las illustracions en aigarela de l’autor,    
    • pratica   de l’aigarela e de l’encra de China,    
    • fabricacion   d’avions en bastons de glaç.    
  5. Pratiquèrem   dau teatre emb la mesa en plaça d’un atelier setmanier emb   coma finalitat una adaptacion scenica dau Prinçonet.   Trabalhèrem   tota l’annada a aprener a s’exprimar emb la votz e lo còrs, a   improvisar, a jugar, a revelar lo sens dau texte,   a ne’n tirar l’essenciau, a lo transmetre emb emocion e   sensibilitat. Sem ‘ribats a far escòla ensemble coma   l’associacion. Còp sec   los   parents prepauseren lors aida per far los costumes, per   l’aprentissatge daus textes.
  6. Realisèrem   un jornau de l’escòla a chasque periòde.   S’apelava Lo   corrier dau prinçonet – Boa 2 000.    
  7. Avem   pogut viure l’escòla   en defòra merces a un partenariat emb l’Institut d’estudis   occitans e lor   Librariá.   Los escolans fagueren una vitrina sus lo tema dau Prinçonet.   Fuguet l’ocasion de descubrir lo mestier de librari.
  8. Per   chabar, la classa aculhiguet   pendent una ora dos pilòtes d’avion. Nos conteren lo   “Raid Latécoère de Max”, sus las traças   de Saint-Exupéry, realizat   en   2018. Fuguet l’ocasion de descubrir lo mestier d’aviator.    

Qu’es plan interessant d’aver un tema, o un fiau roge per un an. Quò balha una color originala e enquera mai de sens a çò que fam. Lo grope classa viu de las experiéncias, daus projects en relacion emb lo tema. Coneissem pas a l’avança lo resultat. Qu’es un vertadiera aventura.  Pòt esser vertiginos, pren dau temps de reflexion e de compausicion,  mas qu’es talament entousiasment, creatiu e jòios.

Maria-Andrea Oms

Cossí ajudar los enfants a plan memorizar.

Dempuèi qualques annadas, las sciéncias cognitivas an fait lor dintrada per la classa.

Mas l’estudi d’aqueste subjècte comencèt longtemps i a. Ebbinghaus, filosòf alemand nascut en 1850, es lo primièr a aver estudiat la memòria d’un biais scientific. Faguèt l’experiéncia de memorizar de tièras de 150 trigrams (3 letras amassa). Se l’apren d’un còp e ne torna pas dessús, lo fenomèn de l’oblit fa que tre 10 minutas, la quantitat d’informacions davala fins a aténher mens de 20 del cent al cap de 6 meses.

La corba d’Ebbinghaus

Ebbinghaus faguèt l’exercici seguent: tornèt memorizar las tièras mai d’un còp amb un interval de mai en mai grand.

Podèm criticar son biais de faire, mas nombras de sas conclusions son totjorn d’actualitat, per exemple:

Podèm veire que dins nòstras classas se vesèm una nocion un còp podèm pas esperar que los mainatges encapen plan e per longtemps. Se volèm que d’unas nocions demòren tota la vida (almens l’annada seguenta!) cal tornar prene la nocion mai d’un còp per l’annada.

Per aquò lo regentum an mes en plaça d’aisinas per ajudar de planificar la represa de las nocions, coma l’utilizacion d’un quasèrn. Lo regent i nòta las causas d’encapar, la responsa e la data. A costat de las colomnas,  las datas que i caldrà tornar préner la nocion. Per exemple lendeman, una setmana aprèp, un mes aprèp, 3 meses aprèp.

Quand interrogam los escolans cal daissar entre 15 secondas e una minuta per daissar al cervèl lo temps de tornar trobar l’informacion.

Sabèm tanben que per plan memorizar es plan mai eficaç de se pausar de questions puslèu que de legir.

Doncas per ajudar los enfants a memorizar d’informacions pel long tèrme cal tornar préner regularament las nocions e privilegiar las revisions jos forma de pichòtas questions.

Per ne saupre mai vos aconselhi d’anar gaitar lo siti https://sciences-cognitives.fr/

Julia Bignon

Adesope & al, “Rethinking the Use of Tests: A Meta-Analysis of Practice Testing”, Review of Educational Research, June
2017, Vol. 87, No. 3, pp. 659–701

Benvengudi e bevenguts ai Ribas dau nòstre camin!

Per aquest numèro 4, vos farèm passejar en Òlt e Garona, en Bigòrra, en Bearn, a Besièrse en Tarn.

Per li far de devinalhas, encontrarde portaires de cultura, viure carneval, coïnar d’aurelhetas, jugar au tambornet e explorar li arquivas.

Esperam que v’agraderà. Esitetz pas de ne’n far un retorn.

La chorma dei magistressase magistre en formacion.

Ribas 4

Jornal de la còla FFRC 2022/2023- Fevrièr de 2023

Cap redactor : Cristòu Daurore

Maquetista : Emà Gatumel

Responsable de publicatcion : Felip Hammel

CFPO-RO 7 carrièra Franklin 34500 Besièrs


Moun grumet

En aqueste numèro 4 de Ribas, que vos presenti un obratge d’un poèta Marcel Lacroix.

A partir d’aqueste obratge, que poderiatz hèr un trebalh transversau en classa, coma per exemple en familhas de lengas, que seriá possible de trebalhar autorn dera grafia mistralenca en hèr palancas dam eth gascon.

Marcel Lacroix (1877-1948), poèta Òlt e Garonés qu’escrivèc un obratge tirat en 20 exemplaris e editat en 1942. En aqueste obratge, que podètz arretrobar 800 arreproèrs, tradicions, supersticions, comparasons e devinhòlas en gascon fonetic (grafia mistralenca, com podem véder en titre d’aqueste obratge).

Un vertadèr recuèlh on d’ancians en vilatge qu’an estat escotats e de que eras istòrias que son estadas represas tà las partetjar abans que desapareishessan.

Que podem mercejar aqueste òmi, pauc coneishut, de nos deishar ua traça tan bèra en un registre gascon. Tà qu’arren non se perda, que vos ne vau ath mièu torn deishar un boçin.

Que vau començar per vos partetjar quauques arreproèrs deth mes de gèr :

« A l’an nèu lous jours augménten d’un pas dé bèu. »

« A mitat Jiné, Mitat grange, mitat palhé. »

« En Jiné bilélhot damoe a toun cournè. »

Tà çò deras supersticions :

« Per se bira das loups-garous e lous tua, né faut pas courre déns la neit dou dimècres sé bolen pas én trouba. »

« Per se guari dou mau de cachaus, sé pléya la bouque d’ayge é sé seyta au mitant dou huéc, core l’ayge bouris lou mau es partit (aquet rémédi qu’és bérbetat é garanti). »

« Per se bira de la grele : tira un cop de fusilh débat la chamineye. »

Que vos partetgi quauquas comparasons :

« Méntur coum’un darrigaire dè dents. »

« Courtreheit coum’me crabe. »

« Adrèt coum’un singe. »

Tà acabar qu’anam jogar dam quauquas devinhòlas :

  1. « Plén la neit, bouite lou jour »
  2. « Déns un crampète, y’a lattirétes qué né sount ni bérdes, ni séques. »
  3. « Lou sentissén, lou bézen pas, s”‘èn béit pourtant dé branque en branque, soubént trouba lou reyt de France. »
  4. « Cinq drolles déns la même familhe, n’at dé parèlh, ni nade hilhe, e sé l’homme né lous abèbe pas, bién de cauzes né sé farén pas. »
  5. « Rous coum l’or e or n’ès pa, porte de huélhes aubre n’ès pas.

Raquel Quet.


Encontres pedagogics

Pendent una setmana al mes de febrièr, participèrem per astre a un estagi Cultura e Patrimòni en Bigòrra a la comuna de Labatut-Ribèra, organizat pel CFPO-RO e la nòstra tutritz Paulina Kamakine. Se coneissètz pas la Paulina, poetessa bigordana e granda defensora de la lenga nòsta, vos recomandam la lectura de l’antologia de poesia femenina occitana contemporanèa que coordonèt en 2020 : Paraulas de hemnas. Pendent aqueles jorns alavetz, encontrèrem de professionals e d’artistas occitans qu’òbran per la lenga e lor parlar. Aqueles encontres nos donèron un fum de claus e de nocions que nos pòdon far mestièr per la nòstra vida professionala.

Comencèrem la setmana per un talhièr d’escritura poetica amb Paulina que nos faguèt comprene que tot lo mond a accès a la creacion. Paulina interven dins las escòlas per menar aquela mena de talhièrs amb los mainatges.

Emilia Roemer e Aurèlia Lacaze, regentas en classas bilingüas e del segondari, nos presentèron d’aisinas per trabalhar la lenga d’un biais ludic (per exemple amb la creacion d’un jòc Monopòli) e per menar de projèctes pedagogics amb los 4 cicles e lo licèu a l’encòp.

Èva Cassagnet, ela tanben regenta en classa bilingüa, nos venguèt parlar de tot lo trabalh creatiu que fa en defòra de la classa, mas plan sovent per la classa, vist qu’es tanben autora, illustratritz de libres de joenessa e realisatritz. Nos balhèt d’espleches per menar de projèctes audiovisuals amb los escolans e nos encoratgèt a gausar crear, que siá per la classa (Kamishibais, contes…) o pas.

Lo darrièr jorn, Terèsa Pambrun, autora d’un nombre bèl de libres pels mainatges (Colorinas, Graneta, Lo casau de Colau…) que trobam per las Calandretas, nos contèt son trabalh en ne balhant d’espleitacions pedagogicas. En particular, la presentacion de Los òmes petits e La quista dels òmes petits, nos dobriguèt un mond cap a çò qu’es possible de faire amb un album, tan dins coma defòra la classa. Per exemple, cossí faire « sortir » l’istòria del libre per la faire viure als mainatges: acompanhar la lectura d’un album amb la còpia fisica d’objèctes presents dins lo libre de presentar als escolans, partir en quèsta de las pèças d’aur doblidadas pels Òmes pichons…

Totes aqueles escambis e lo vam de las interveneiras nos pivelèt e nos motivèt per ensajar d’espleitar aqueles biaises tre que serem en classa.

Terèsa nos parlèt tanben de l’eveniment organizat per Anna Laura Tobena dins la vila d’Agde : la regenta debanèt un long fial rotge acompanhat d’illustracions de calandrons, dempuèi l’escòla fins a la librariá ont se vendián los libres de Terèsa Pambrun. Aquela mena d’eveniment son un mejan creatiu, ludic e esficaç, de socializar e faire sortir la lenga e la literatura de la classa.

Anna Laura es a l’origina del Prèmi Literari, eveniment bèl qu’asempra nombrosas Calandretas. Dins un article venent, vos parlarem mai en detalh del trabalh d’Anna Laura e del Prèmi Literari, alara, demoratz connectats !

Aurèlia Louis e Ana Liza Avila Sanchez.


Carnaval en classa

Deu 16 dinc au 18 de heurèr passat, Pau e lo parçan que vivèvan au ritme de carnaval!

Lo parat d’arretrobar los personatges famós: l’hastiau Sent Pançard e la soa trista hemna Carronha, lo pudent Quarèsma, los fusilhèrs, los palhassas, los jutges etc, shens desbrembar l’ors, emblematic simbèu de carnaval en Biarn, qui peu son desvelh simboliza lo passatge de l ‘ivèrn tà la prima.

Lo carnaval qu’ei shens que ua hèsta populara, quitament si èran milierats dissabte a Pau a escotar lo procès en lenga nosta jogat davant lo Palais de Justícia de la vila !

Que’s pòt utilizar en classa, aquiu quauquas activitats qui èi podut observar o pensar en escòla. Qu’ei non exaustiu, segur, un numèro especiau de Ribas que’n seré tot juste sufisent tà har lo torn deus espleits pedagogics deu carnaval.

D’un parçan a un aute, nat carnaval ne’s sembla pas, çò qui amuisha qu’ei ligat a un territòri e au son passat. Per’mor d’aquò qu’ei primordiau de har sortir la cultura deus diferents carnavals tà que los uns e los autes e sàpian on son e çò qui vòlen díser las causas qui’s transformaràn en tradicions.

Purmèra causa: explicar lo carnaval tant aus mainats com aus pairs.

Mercés au ligam dab la natura, que’s pòden tribalhar las sasons (passatge de l’ivèrn tà la prima), l’ors (de la descobèrta deu son mòde de vita en mairau dinc a la soa preséncia dens contes com Jan de l’ors o Pirèn taus mei grans) o la sasonalitat de las causas.

Dusaument, utilizar los còdis deu carnaval per’mor carnaval que fonciona unicament – o quasi – dab còdis.

-lo blanc e lo negre tà las oposicions (en rapòrt aus personatges deus beròis e deus lèds).

-l’inversion deus ròtles. Que serà lo parat de tribalhar sus nocions d’educacion morau e civica com lo respècte de l’aute.

Segur, l’escritura d’un procès peus o dab los mainats que’us pòt miar a ua reflexion de las pregondas sus çò qui ei plan o pas, utile o pas… Shens desbrembar l’oralitat qui’s pòt tribalhar dab ua representacion teatrau d’aqueste procès.

– har portar au Sénher Carnaval – Sent Pançard en Biarn – tots los chepics deu monde. Cada mainat en classa que pòt escríver o dessenhar los arcasts qui’u hè e descargar-se emocionaument.

Enfin non poderam pas passar a costat de la cultura dab las cantas e las danças e/o la cosina: danças rituaus e recèptas de crespèras o crespèths que’s pòden hicar aisidament au menut d’ua temporada carnavalèra en classa.

Emilia Laulhé.


Las aurelhetas

D’aquel temps del dimars gras vos vau presentar una recèpta originària de Lengadòc : Las aurelhetas.

Las familhas avián la costuma d’aprestar las aurelhetas pel carnaval a l’entorn del Dimars Gras.

Aquel dessèrt representa lo pan ric per marcar la fin de quaresma. Pòt èsser tanben present

demest las tradicions de Nadal mas tanben pendent l’an tot. Dins las familhas, per la confeccion, cadun aviá son ròtle, los tiraires de pasta, que la tirava d’un temps sus los genolhs, los que fasián còser la pasta dins l’òli puèi lo salpicaire que los cobrissián de sucre.

Per aquela recèpta per uèit personas nos cal :

  • 400g de farina
  • 4 uòus
  • 100g de sucre
  • 1 saquet de levadura quimica
  • 4 culhièrs a sopa d’aiganafa
  • 60cl d’òli
  • Sucre glaça

Preparacion :

  1. Mesclar la farina e la levadura. Vojar al centre lo sucre, los uòus, la flor d’irangièr e lo burre fondut. Pastar a la man per obténer una pasta omogèna.
  2. Formar una bòla amb la pasta e descopar en 4 gròsses tròces. Espandir finament cada tròç al rotleu a patissariá sus un plan de travalh farinat e los descopar en rectangles.
  3. Faire caufar l’òli dins una padena granda e metre los tròces de pasta a padenar. Agotar las aurelhetas sus de papièr absorbent, los dispausar sus un plat, salpicar de sucre glaç e servir.

Aquela recèpta se pòt trabalhar en classa d’un biais transversal.

Bona tasta e bon carnaval.

Emà Gatumel.


Lo tambornet

Lo tambornet que n’anam parlar es pas un instrument de musica.

Se servís ben per jogar, es per de partidas amb de règlas similaras a las del ténnis. E òc, lo tambornet es per picar la bala que sonarèm la “pauma”!

De la familha del jòc de pauma-longa dempuèi l’edat mejana, se jòga coma una mena de ténnis sens filat, sus un terren d’ 80 per 20 m, amb doas còlas de cinc, fàcia a fàcia.

Afogat del jòc, Max Roqueta participèt a sa renaissença amb la creacion d’una federacion en 1939 e portèt la rebastison de sas règlas en 1954 amb l’ajuda de las règlas del tamburello italian.

Aguèrem l’astre de nos iniciar a aquesta practica amb la venguda de Celia Delanoy, intervenaira per la liga d’Occitania del tambornet.

Amb ela, poguèrem aital nos ensajar de passar e remandar la pauma, la faire rebondir, trabalhar la trajectòria, engatjar amb lo bateire, qu’es un tambornet mai pichon amb un margue mai long (cf fotografia).

Aprestèrem de sesilhas d’escaufament, d’escambis dos per dos o totes amassa per fin finala viure de partidas en situacion. Tot aquò per poder transmetre als mainatges d’un biais adaptat aqueste espòrt fòrça interessant per l’èime de còla e l’engajament fisic. Amb una classa en efièch, jogar amb de balas de ténnis sus un terren de 25m de longor es mai aisit.

Aprèp 3 sesilhas de practica del tambornet sèm prèstas per aculhir doas classas de la Calandreta de Falabreguièrs de Besièrs.

Célia prepausa tanben de se desplaçar per faire d’iniciacions dins las escòlas e la Liga pòt prestar lo material per un periòde escolar.

Contacte:

https://ffsport-tambourin.fr/

www.tambourin-ligueoc.fr

Per aprigondir:

*presentacion detalhada del jòc:

https//occitanica.eu/items/show/698

*Istòria del jòc:

https//occitanica.eu/items/show/5269

Emilia Chadeau.


Visita als archius departamentals de Tarn del dijòus 15 de decembre de 2022

Modul 1 – Classa de CE2, CM1 e CM2 d’Émilie Bret

La visita se passèt lo dijòus 15 de decembre de 2022 matin pendent mon estagi de modul 1 dins la classa de CE2, CM1 e CM2 d’Émilie Bret a la Calandreta d’Albi.

Los parents portèron los calandrons als archius departamentals de Tarn per 8h50. Tornerèm cap a l’escòla amb lo bus de la vila pel dinnar.

La visita comencèt al sòtol per la presentacion dels archius e dels magazins 1 e 6. L’animatritz demandèt als enfants : « Qu’es aquò los archius per vosautres ? ». Nos mostrèt lo magazin 1 qu’i aviá un fum d’archius plan recaptats per nom. Fasiá entre 18 e 20 grasses per la bona conservacion dels documents. Los calandrons pausèron de questions e l’animatritz demandèt a un enfant de causir un archiu. L’animatritz l’obriguèt e nos mostrèt lo document numerò 3E1 8572 amb una pastilha (que vòl dire qu’es pas possible de lo sortir del magazin). Èra un registre d’un notari. Pichon a pichon los enfants descobriguèron que la tòca dels archius es de conservar los documents, per comprene l’istòria, coma una memòria.

Dins lo magazin 6 i aviá de libres bèlses, de cartas postalas de Tarn e de pergamins. Lo document mai vièlh dels archius data de 962. Es una donacion d’una tèrra a una abadiá.

Los escolans s’avisèron que totas las estaudèlas èran en metal. L’animatritz diguèt qu’es

contre lo fuòc, coma pel sòl la pintura es especiala e pòt pas cremar.

Aprèp la visita, los enfants participèron a un talhièr suls blasons eraldics. L’animatritz demandèt qual portava de blasons un còp èra. Los calandrons trapèron aisidament de proposicions : los reis, los cavalièrs, los senhors. Èra coma una carta d’identitat que tot lo monde podiá portar un blason. I aviá tres activitats :

Los calandrons èran encantats de la visita coma la regenta e ieu. Èra un moment agradiu e plan ric en aprendissatges pels escolans mas tanben per ieu. Èri plan contenta de veire que quitament en defòra de l’escòla, l’occitan es amb nosautres. E subretot que nos pòt ajudar de comprene las rasigas dels noms de las comunas : la toponimia.

Fotografias e article d’Olivià Roux,

genièr 2023.

Ribas 3

Jornal de la còla FFRC 2022 / 2023 – Genièr de 2023

Cap redactritz : Emilia Laulhé

Maquetista : Julia Bignon

Responsable de publicacion : Felip Hammel


Lo descantonat de nadal

Pendent mon estagi de modul 1 a la Calandreta d’Albi, aguèri l’astre de veire un talhièr ” descantonat ” de Nadal.

Cerquèri la definicion del mot descantonar dins l’Alibert e trobèri : des + canton + ar. Doncas vòl dire de sortir del canton e anar cap als autres. Fa part d’un projècte plan important a Calandreta : sortir de la classa. Aquela idèa per anar dins una autra classa tot en demorant dins l’escòla m’agrada plan. De còps que i a, pas besonh d’anar luènh per aprene e se despaísar.

La tòca èra de faire de decoracions per ondrar l’escòla fins a las vacanças de Nadal. E aprèp, cada enfant partirà amb son trabalh lo jorn de las vacanças per ondrar l’ostal.

L’escòla tota s’acampèt dins una classa per presentar los 4 talhièrs possibles :

Cada enfant causiguèt son talhièr. La cooperacion se faguèt sulpic : los mai grands ajudèron los mai pichons. Èra tanben un moment per sortir de la classa, per cambiar de costuma, per se mesclar amb los autres e per partejar un polit moment.

Los enfants èran plan fièrs de lors creacions.

Aquela sesilha se passèt un dimars pendent una matinada tota e se tornèt faire una autra matinada lo dimars d’aprèp.

Èri plan contenta de partejar aqueste moment de creacion amb los enfants. M’agradava de veire los pichonets amb los mai grands amassa. Fa plaser de veire l’ajuda entre los enfants e se pòt veire que son plan acostumats de lo faire de longa ; e doncas que se fa naturalament per eles e elas.

Bona annada plan granada a totas e totes !

Olivià Roux e la còla


Cosinar en rimas

Contunhi mon torn de descubèrtas culturalas d’Occitania. Aqueste còp en estagi dins un caire que las « s » e la « z » se chotan, a Orlhac, me regalèri del patrimòni cultural trapat dins la bibliotèca de la classa de la Calandreta. Al mitan de repertòris de poesias d’autors de l’encontrada, ne descobriguèri d’unes que nos explican en rimas e non sens umor, cossí ben fargar una trufada o una sopa de caulet. De recèptas en poesia d’una granda riquesa culturala, que devon la gandida a la mediatèca Marcela Delpastre (https://catalog.oc-cultura.eu/), implantada a l’Ostal del Telh (https://www.facebook.com/OstaldelTelh, ostaldeltelh.org ), polit ostal crompat pel cònse en 1977. Traparetz alai tanben lo C.F.P.O. Montanhòl, d’autras associacions a l’entorn de la cultura occitana, e la librariá occitana « Descubertas Occitanas » que val la lucada. https://www.decouvertes-occitanes.fr/ Mas pro parlat, vos daissi legir aquestes pichons tresaurs datats de la debuta del sègle XIX e tirats de la revista La Cabreta, transcrits pel regent en grafia classica e preciosament conservats a la Mediatèca :

La trufada

Se l’idèia vos pren de faire una trufada

De la tòma d’abòrd, plan bona, anatz cercar

La cau blanca, surtot pas agra ni bufada

S’atau n’èra podriá vos far tot mancar

Quand las trufas áun cuèch dins l’aiga, son pas duras

E per las escrassar, patiretz pas, digatz-me?

Dins la padèla après, ont bronzina l’onjura,

Botatz las amb de l’alh e del pebre atanben

Entre temps quand auretz vòstra toma brijada

Dins las trufas sul fuòc vos caudrà l’abocar Remenaretz, quand veiretz la pasta daurada

Las pòtas, de segur, d’enveja, vai lecar.

Loís Debrons

La trufada

Se n-avètz pas jamai manjat cap de trufada

Podètz pas plan saber de qu’es aquò qu’es bon

Quand n-auretz solament tregit una bocada

Ne’n voldretz un pauc mai…ne’n trobaretz pas pro!

La trufada, z-enfants, es un plat de campanhas

Que cau pas demandar als repàs de « galà »

Mès se, dels còps, l’estiu, anatz a la montanha

Vos cau dire cossi podretz vos regalar

Cercaretz un masuc, pròche d’una vacada

Puèi preferablament parlaretz al vachièr

Pertau que lo vachièr, d’aquela tropelada

Es lo premièr patron-davant lo botelhièr

Veiretz que lo vachièr -que n’es pas badaire-

S’arrenjariá per vos faire despartinar

D’una trufada que cada vachièr sap faire

Pertau qu’a tot aquò que cau per l’enginar

Emile Bancharel

La sopa de caul

Prendètz un caul, d’abòrd, un gròs e brave caul,

Pomat, dur e pas tròp frostit per la gialada,

Una camba de pòrc del país, mièg-usclada, e dos talhons de grai, dos bons talhons : los cau !

Del lard mescladís, rance un bocin, mès plan pauc,

Dels navets planesards d’Ussèl o d’a Lusclada.

La camba, b-ò ai pas dich, dèu d’èstre marrelada;

Car, sols, los pòrcs d’Auvèrnha àun la cambas atau.

Botatz, sans vos preissar, tot aquò dins una ola,

Amb un gal plan farcit o quaqua vièlha pola,

Un garron de vedèl, una còsta de buòu;

Botatz l-i de la carn, botatz-ne’n, qu’avètz pàur !

Oblidassiatz pas d’alh, las cebas, las carròtas,

E pendent quinze jorns, vos ne’n lecaretz las pòtas !

Arsèni Vermenouze

Emilia Chadeau e la còla


Scola corsa

La creacion de l’associacion scola corsa es fòrça anciana, data de 1970. Scola corsa, aquò’s d’escòlas laïcas, apoliticas, an res non còst, que fan d’ensenhament immersiu en lenga còrsa. L’experiéncia tornèt prene en 2021 amb la dobertura de doas escòlas a Bastia e Biguglia. En setembre de 2022 las escòlas de Bastia e Biguglia dobriguèron una segonda classa e una novèla escòla nasquèt a Sarrula. Pel moment los escolans son en mairala. Las escòlas comptan 62 mainatges e 11 emplegats.

Ongan se dobriguèt pel primièr còp una estructura per formar los ensegnantis (regents) de Scola Corsa. Un CA permet de finançar e assegurar lo seguit dels futurs regents. La lora particularitat es que regentas e ajudas mairalas an la meteissa formacion.

Per aprestar l’encontre avèm d’en premièr legit un document redigit en còrse que nos mandèron. Avèm ensajat de comprene en nos apuejant sus nòstras coneissenças de las lengas romanas.

Nos pausèron de questions sus las aisinas qu’utilizam, la plaça del francés e de las autras lengas, se i aviá de plaça per las lengas mai aluenhadas…

Puèi ensagèrem d’escambiar cadun dins nòstra lenga. Aqueste còp aguèrem pas que lo temps per nos presentar e respondre a las questions, mas espèri plan tornar faire un encontre per conéisser mai la còla còrsa.

Julia Bignon e la còla


Lo Palhasso

Lo diménegue 29 de genoier si debanerà sus la Plaça Sant Ròc de Nissa lo 34n Campionat dau Mond dau Palhasso. Es organizat da l’associacion Nissa Pantai.

Per li participar, cau formar de chormas de doi jugaires. La tècola dau juec es de mandar en longuesa, emb l’ajuda d’un lançòu, lo Palhasso, un òme de palha nissart, lo mai luenh possible. Lo campionat s’acaberà per un palmarès fixat per d’arbitres e serà enseguit d’una merenda nissarda.

Aquesta manifestacion esportiva es a gratis. Li chormas son formadi de doi personas e representan caduna un país existent ò imaginari. Existon 4 categorias d’atges :

Categoria 1 Nenons (0 a 5 ans),

Categoria 2 Pichoi (6 a 11 ans),

Categoria 3 Adòs (12 a 17 ans),

Categoria 4 Madurs (18 ans e mai).

Lo Campionat dau Mond dau Palhasso es una vièlha tradicion de l’An Nòu. Lo Palhasso es una mariòta qu’incarna toi lu crucis amolonats de l’an passat. Lo mandar lo mai luenh possible constituisse un biais de si desbarrassar d’aquelu moments dificils passats e començar la novèla annada emb l’esperit laugier.

Aquesta manifestacion es ligada despí de la sieu creacion au Carneval Independent de Sant Ròc. Lo recòrdi dau mond (15,30 mètres de longuesa) es detengut, despí dau 2007, da la chorma de la Contea de Nissa “Lu poetas”, reepresentada da Joan PICCINELLI e Romieu MARTIN. Lu recòrdis dau mond per l’ensems dei categorias son:

15,30 mètres (equipa de Nissa, 2007) per la categoria 4 (madurs),

9,20 mètres (equipa dau Wakanda, 2020) per la categoria 3 (adòs),

5,90 mètres (equipa d’Itàlia, 2016) per la categoria 2 (pichoi),

1,50 mètres (equipa de Mars, 2009) per la categoria             1             (nenons);

Aquest campionat siguèt creat en lo 1990 da la chorma artistica Nux Vomica, dirigida da Loís Pastorelli.

L’eveniment sierve finda per anonciar li datas dau Carneval Independent que si passeja dins diferents quartiers de Nissa. Segon Annie Sidro, istoriana dau Carneval de Nissa, lo palhasso devia èstre a l’origina un òme sauvatge agantat e mes au mitan d’un lançòu. Siguèt mandat en l’ària per si menchonar d’eu. Au carneval oficial de Nissa, li es la chorma tradicionala de “Lou Caïreù Niçart” que manda totjorn d’òmes ò de fremas en l’ària au mitan d’una tela adaptada au pes d’una persona umana.

Cristòu Daurore e la chorma


Sortida de la classa : a la descobèrta de la natura.

En aquela debuta d’annada faguèri la darrièra setmana del modul 1, a la calandreta Lo Cigal a Bisan Menerbès.

Cada setmana, lo divendres, la classa de cicle 1 sortís de l’escòla a la descobèrta de

l’environament.

Per aquel darrièr divendres nos anèrem passejar a l’estadi.

A costat de l’estadi, dins un perimètre definit, los enfants avián coma consigna d’anar amassar, dins un primièr temps, de bastons.

Puèi, dins un autre temps, d’anar amassar de fuèlhas de roire secas. Per aquò, Sebastian, lo regent, lor mostrèt cossí èra la fuèlha e lor diguèt que caliá aquestas e pas qu’aquestas.

Un còp tot aquò amassat, devián fargar una sèrp de mar amb las brancas e las fuèlhas. Aquela sèrp de mar es l’animal representat sul blason de la vila de Bisan.

L’objectiu d’aquela òbra èra de parlar d’aquela bèstia que serà representada al carnaval de Bisan dins gaire temps, tot en descobrissent d’elements de la natura.

Emà Gatumel e la còla


Las intelligéncias multiplas

Vau presentar una teoria que descubrei en 2020 quand començava a trabalhar a la Calandreta de Limòtges e que fasiá de las recerchas per amainatjar la classa. Qu’es la teoria de las intelligéncias multiplas d’Howard Gardner. Epsicològue cognitiviste, professor de neurologia a la facultat de medecina de Boston, e professor en sciéncias de l’educacion a Harvard aus Estats-Units, fai dempuei de nombrosas annadas de las recerchas sus lo desvelopament de las capacitats cognitivas de l’Òme. Escrisset sa teoria dins un libre intitulat Frames of mind, publicat en 1984. Beucòp de cerchaires e praticians la enrichesisseren e experimenteren. Sas aplicacions pedagogicas son nombrosas.

Segon Howard Gardner, l’èsser uman a uech intelligéncias. Mai d’un parlan de 9 inteligéncias.

Veiquí la lista :

  • Intelligéncia linguistica : relativa a la lenga escrita e orala
  • Intelligéncia logico-matematica
  • Intelligéncia musicala / ritmica
  • Intelligéncia naturalista : relativa a la natura, aus animaus…
  • Intelligéncia corporala – quinestisica
  • Intelligéncia intra-personala : la compreneson personala, l’analisa daus comportaments, l’empatia
  • Intelligéncia visio-espaciala : se reperar dins l’espaci, la construccion.
  • Intelligéncia extra-personala : la relacion entre los estres, la sociabilitat, l’altruisme

mai 1 – Intelligéncia espirituala : la capacitat a se questionar sus lo sens e lo començament de las chausas.

Chasca persona a 3 o 4 intelligéncias preponderantas e las autras son prensentas mas demandan mai d’esforç per èsser eficientas. Quelas-lai son nostras intelligéncias de confòrt, emb quelas podem nos ressorçar e prener confiança en se.

En França esista un  moviment que s’apela  Octofun* que prepausa beucòp d’otilhs per estimular las

intelligéncias.

En classa esperimentei en usar mai d’un dispositius. Per exemple :

Per començar ai racontat lo conte « un còp èra … uech intelligéncias ! » per introduire lo principe. E per far comprener que chascun aviá son biais d’aprener.

Ai fach tanben daus luòcs dedicats a quelas intelligéncias : per exemple un canton per escotar de la musica emb daus escotadors. Un luòc per far daus juòcs de construccion, o enquera una estatgiera emb de las activitats d’escritura e una autre emb daus juòcs matematicas.

Lo qu’ai preferat era lo merchat de las conéissenças. Lo principe es de demandar a chascun de prepausar un atelier de sa chausida : pòt èsser un espòrt, una activitat manuala, una chançon… e de prendre lo temps per montrar puei per far participar los autres.

Aguei quela annada : un atelier de iòga, un de capoera, un de tennis, una activitat de graf, de dessenh,

d’origamia.

Es quò que questas 8 intelligéncias podrián èsser presas en compte per evaluar los aprendissatges daus enfants ?

* https://octofun.org/

Maria-Andrea Oms


Immersion precòça la grépia en occitan

La còla de la grépia “Les bambins” d’un vilatge pròche de Besièrs, Bessan, desira de sensibilizar los enfants a la lenga occitana dins la mira d’un projècte cultural e linguïstic. Per aquò far, decidiguèron de contactar un professional de la lenga qu’a la costuma de trabalhar amb los mai joves : Boby lo contejaire (https://bobylocontejaire.jimdofree.com).

Aquel òme va adaptar sas competéncias al public de la grépia amb, per començar dins las doas primièras sesilhas:

La mariòta de det serà la “referéncia” per cada session.

Una galina que se sona “polideta la galineta” que serà un bon biais per memorizar lo nom pels mainatges, o rampelar de causas entre doas sessions.

Tot lo material utilizat es fach per el meteis amb de fusta.

Una escasença polida de sensibilizar los mai joves dins la nòstra lenga regionala.

Afar a seguir…

Aurèlia Louis e la còla

Jornal de la còla FFRC 2022 / 2023 – Novembre de 2022

Cap redactritz : Olivià Roux

Maquetista : Aurèlia Louis

Responsable de publicacion : Felip Hammel


Era coja ath aunor

Profieitatz d’aqueth legume de sason nà descobrir ua recèpta de còca ara coja e venguetz rescauhar vos en cosina 😉

A preparar e a degustar dam eths enfants nath dia de Martror !

10 minuta de preparacion40 minutas de cueitaCòca nà 6 personas

Ingredients :

  • 300 g de coja
  • 1 irange
  • 3 ueus
  • 1 c.c de lhevami
  • 250 g de sucre
  • 300 g de haria
  • 2 c.s d’òli
  • 1 zèste d’irange
  • eth shuc d’ua irange

Debanament :

  1. Pelar era coja, tirar era pèth e la vueitar. Puish la talhucar en petits tròses.
  2. Còser era coja ara vapor puish deishar en hredir.
  3. En un saladèr, mesclar eths ueus dam eth sucre. Puish, ajustar haria, era lhevami, eth zèste d’irange e eth shuc d’ua irange. Mesclar dinc a obténguer un mescla omogenèu.
  4. Ajustar era coja en saladèr e mesclar.
  5. Botar era preparacion en un motle a còca boderat per avança puish hèr còser ath horn a 180 grads pendent 40 minutas. Pensatz a verificar era cueita dam un cotèth !
  6. Petita astúcia de cap : especiatz eras granas de coja e hètz-las grasilhar ara padena o ath horn pendent 15 minutas. Decoratz era vòsta còca ! Tot que’s minja, arren ne’s gaspilha…

Bona degustacion e bona hèsta de Martor ☻

Raquel Quet e de la còla


La descobèrta de las Familhas de lenga

Quin plaser de descobrir pendent ma primièra setmana d’estagi la matèria Familhas de lenga. La sesilha comencèt per dire « adieu » dins totas las lengas que coneis la classa. D’arreu, los calandrons disián « konichiwa », « kalimera » o encara « guten morgen ». Sus la paret i a la mapa del monde en occitan e a l’entorn i a de produccions d’enfants : de drapèus dessenhats amb los diferents mots per dire « adieu ». Es polit coma tot e permet de viatjar tot en demorar dins la classa. Lo trabalh d’aquesta sesilha èra un trabalh sus tres comptinas suls jorns de la setmana : una en espanhòl, una en anglés e una en italian. Las comptinas èran escrichas al tablèu. La tòca èra de soscar de qué parlan. Sulcòp, los enfants trobèron lo ligam entre los tres : los jorns de la setmana. E aprèp cercavan cossí se ditz diluns dins las autras lengas e camin fasent totes los autres jorns.

Èri plan suspresa de veire la facilitat dels enfants de cercar, de soscar e de faire de comparasons entre las lengas. Èri impressionada e aquò va sens dire qu’èra un polit exemple concret dels beneficis de l’immersion tre pichon.

Olivià Roux e la còla


REVIRAR ? Un jòc de mainat

Que coneishèvam dejà dicod’Òc, verb’Òc, topÒc e mei suu siti deu Congrès : ua vertadèra ajuda lingüistica. Lo darrèr vadut : Revirada que i hè contunh. Que s’i pòden revirar tèxtes mes tanben documents o enqüèra paginas web.

Presentacion

Lo 14 d’octobre passat, e après 4 ans de tribalh, lo Congrès que presentè a Pau l’aviada de Revirada, lo navèth traductor automatic occitan-francés e francés-occitan entà las variantas gascona e lengadociana.

En tot emparà’s sus çò qui existiva dejà (traductor automatic Apertium) e sus çò de hèit suusiti deu Congrès, Revirada que compta 170 000 mots occitans, 1 milion de fòrmas flechidas occitanas de mots conjugats, 170 000 parelhs de traduccion dens los dus sens, 35 000 terminasons verbaus, 1 600 règlas de seleccion lexicau… Un tribalh deus grans qui permet de har mesclar los diferents penents de la lenga: l’orau, l’escriut e lo numeric.

Un utís d’espandiment per la lenga

Cadun que’s pòt familiarizar dab aqueth utís.

Tot purmèr, que pòt estar ua vertadèra ajuda tà las escòlas, mei que mei bilinguas e Calandretas. Los regents que pòden comunicar aisidament en lenga nosta e las familhas que pòden revirar çò qui’us hè besonh. La compreneson ne harà pas mei empach.

D’autes que se’n pòden servir entà integrar la lenga occitana dens la lor comunicacion. En Bearn per exemple, la collectivitat “Pays de Béarn” qu’a integrat la traduccion automatica deu lo site o enqüèra “riviere immo”, enterpresa basada en Tarn e Garona. Estructuras mei que semblavan interessadas, probable que seguiràn lèu aqueste camin.

Enfin, per’mor de la soa simplicitat, cadun qu’i pòt aver accès e de faiçon rapida mercés au desvolopament de l’aplicacion suus telefonets.

Dab un mes de practica solament, qu’an dejà enregistrat 100 000 traduccions sus l’interfaci en linha e 1 000 telecargaments de las aplicacions taus mobiles. Un utís qui semblava esperat !

Quina seguida?

Peu moment, que son disponiblas sonque las versions gascona e lengadociana, que podem brembar qu’estó un projècte deus bèths qui demandè mejans umans e financèrs importants e que l’obertura d’aqueste utís cap a dialèctes mei que depenerà de l’escaduda a perseguir dab los medishs mejans.

D’ací 2024, l’aplicacion que va desvolopar la reconeishença vocau.

Revirada qu’ei disponible sus revirada.eu e en telecargament suu telefonet dens Google Play e App Store.

L’entervista de l’expèrta : Aura Séguier (webmaster Lo Congrès)

De quina faiçon avetz tribalhat ? Dins l’encastre del projècte Linguatec, un projècte qu’amassa d’aragoneses, de basques e d’occitans a l’entorn de las tecnologias de la lenga, fasèm de transfèrs de competéncias e de coneissenças : los que son mai avançats dins una tecnologia ajudan los autres a bastir la lor mai lèu. Per exemple, los basques nos expliquèron quinas errors avián faitas en bastissent lor traductor automatic, e nos evitèt de las far nosautres. S’ocupèron de la partida ligada a l’intelligéncia artificiala de nòstra sintèsi vocala.

Quina foncion a Revirada quan un mot a mantua siginificacion ? ” Le ” en francés pòt èstre siá un determinant, siá un pronom, e aquí avèm una seria de règlas que permeton de causir. Per exemple ” le ” abans un nom es un determinant e pas un pronom donc causís determinant […] Parièr per ” voler ” que pòt èstre revirat per ” volar ” o ” raubar ”, se lo mot es precedit per ” oiseau ” causís ” volar ”.

Quin s’i hè compte de l’especificitat de la lenga occitana ?  Son d’algoritmes e de programas que fan aquel trabalh d’adobament lexical e gramatical coma la contraccion sus+lo que dona ” sul ”, lo passatge dels adjectius davant lo nom, apostrofar los pronoms, o encara lo ” que ” enonciatiu gascon.

Emilia Laulhé e l’equipa


La diglossia

Es un anecdòta que nos contèt Felip Hammel que me donèt l’idèa d’aquel article, quitament se lo mieu percors e rapòrt personal a la lenga me balhèt atanben l’enveja de l’escriure. L’anecdòta es la seguenta : un jorn per las annadas 90, la còla pedagogica de la Calandreta dels Ametlièrs a Besièrs menèt una experiéncia dins la classa de PS/MS. D’adultes forastièrs a l’escòla e subretot a la classa dintrèron e escambièron amb los escolans. S’encapa que d’ora los mainatges fasián la diferéncia entre los adultes segon lo còdi vestimentari. Als adultes mai aprestats e plan parats parlèron naturalament en francés, als d’aspècte mai atrabalhits e mai modèstes, lor parlèron tot naturalament en occitan.

La diglossia. D’ora los calandrons i son acarats. Auriái tanben poscut nomenar aqueste article « Cossí sortiguèri de la diglossia ». 

Podèm rampelar que la diglossia es lo concèpte sociolingüistic que definís la situacion ierarquica inegalitària de doas varietats linguïsticas (d’una meteissa lenga o doas lengas distintas) dins un país o una societat. L’una es «auta» e l’autra «bassa» : una sola es considerada coma lenga vertadièra e portaira de cultura, e a generalament un estatut legal de jure o de facto superior a l’autra (coma dins lo cas del Francés e de l’Occitan). 

Es puslèu malaisit de l’escriure, aquel article, ja qu’òm se sentís un pauc vergonhós de parlar francament d’aquel subjècte dins un mitan occitanista – emai en sabent que d’unes aicí l’auràn pas jamai viscut aital. Çaquelà, me sembla tras qu’important de ne poder parlar onèstament, sustot quand volèm far de regent.a.s a Calandreta.  D’efièch, lo o la regent.a a Calandreta a la responsabilitat de portar la lenga dins la classa ; mas dins la larga e bèla istòria de la lenga nòstra, a tanben la carga de sa transmission e de sa subrevida. 

Es amb aquelas nocions e pendent ma lectura de Bodon (Lo libre dels grands jorns) que soi a escriure aqueste article. Benlèu seriá lo moment d’evocar qu’èri calandrona e que l’occitan l’aprenguèri a l’escòla. Degun lo parlava pas a l’ostal, las lengas mairalas èran lo francés e l’espanhòl. I aviá doncas pas de rapòrt afectiu en defòra del qu’aviái entretengut amb l’escòla (m’agradava fòrça la Calandreta).  En aqueles temps, l’occitan èra la lenga de l’escòla, una lenga de vida e una lenga de trabalh. Atanben una lenga d’expression. Una tresena lenga mairala, se òm pòt dire. Malaürosament, coma per una granda majoritat de calandrons (ja que venèm quasi totes d’un mitan francofòn),

aprèp l’entrada al collègi public e dins una França plan « diglossica », pauc a chac pauc l’occitan per ieu moriguèt. M’interessava pas e s’utilizava pas. Demembrèri fins a cossí dire de « òc ». « Òc, lo mot primièr que s’es perdut. E los autres an segut… ¹»

La poténcia de la diglossia es, de còps que i a, irresistibla. E dire que l’Occitan es una de las lengas que preferissi, ara que la torni parlar. Polida lenga de poesia. Remarcatz que las lengas que m’agradan lo mai son las que conéissi mièlhs. Sortiguèri de l’influéncia de la diglossia abans de tornar a l’occitan – totjorn sens la poder nomenar çaquelà. Lo desrocament foguèt d’en primièr teoric e politic. Quitament se seguiguèri lo bon camin de l’escòla de la republica, servèri un agach diferent e qualque pauc critic. Eretatge familial, o eretatge occitan ? Legiguèri de teorias feministas e descolonialas. Rescontrèri d’autras lengas minorisadas coma lo Galés, observèri una situacion bessona a l’Occitan en Martinica amb lo Creòl e en cò meu, dins lo Yucatàn, existís una relacion de diglossia  entre l’espanhòl e lo mayaʼ tʼàan. Tot aquò per dire qué ? Non res pus, ai pas de responsa a balhar a aquela problematica. La mieuna istòria amb l’Occitan s’acaba plan, mas cresi qu’es pas totjorn lo cas. Aquela question de la diglossia es centrala per l’avenidor de la lenga nòstra e es mai que mai vital de ne parlar. E de ne parlar amb los escolans en primièr. Es pas possible de lutar contra quicòm que comprenèm pas, que podèm pas nomenar. La causa deven invisibla e difusa, naturala, coma gaireben totas las estructuras socialas dominantas. Cossí ganhar aquela batèsta per la subrevida de l’Occitan que sembla perduda d’avança, senon benlèu en balhant d’aisinas conceptualas e d’armas de saber als mainatges que son los locutors de deman ?

Ana Liza e la còla

  1. Bodon, 1996, Edicions del Roergue, p.38

Lo festenal dels animals totemics a Seta

De qu’es un animal totemic?

Son d’emblèmas que se sortisson pendent de fèstas o d’eveniments culturals. Lor istòria pòt remontar fins al sègle 16en. Per la màger part son portats per de personas per desfilar pendent divèrsas processions. Un animal totemic pòt representar doas nocions plan distintas lo ben o lo mal. Se representa lo mal servís a expiar los malaürs qu’an pogut frapar la vila o lo vilatge. Se representa lo ben, es alara quicòm de positiu coma lo coratge, la fòrça, la rusa…

L’associacion Bona jornada (associacion de promocion de la cultura occitana a Seta) e tanben la de la Calandreta dels dalfinets, pendent una dimenjada organizèt aquel eveniment : i aguèt un vintenat d’animals totemics que respondèron presents acompanhats de musicians que jogavan de musica tradicionala. L’an passat pendent la davalada i aguèt una eleccion publica (pendent lo Total Festum) del novèl animal totemic : lo pofre.

Aquel animal representa lo mescladís culural de la vila amb sos 8 tentaculs, segon sa legenda cadun de sos tentaculs son emportats pels enfants de diferentas regions del mond. Aquela fèsta se faguèt per li faire sa batejada. Coma vòl la tradicion la batejada se faguèt pel darrièr animal totemic de la region eligit, lo leon d’Aumes e lo festenal serviguèt per festejar son eleccion.

A la fin del passa carrièra, los calandrons de Seta cantèron una cançon qu’escriguèron en l’onor del pofre. I aguèt tanben de grops de musica occitans presents coma Graïoli, lo Barrut, la Bande a koustik.

Aquel eveniment foguèt plan per aprene mai sus la cultura d’aicí, foguèt un bèl succès qu’a encantat pichons e grands e un polit rampèl sus la nòstra lenga-cultura.

Los presents foguèron entre autres lo drac de la Salvetat, l’ase de Bessan, lo pelican de Puèchserguièr, lo singlar de Vilamanda, lo conilh de Cers, la mirgueta de Gabian, lo taure de Portiranhas etc…

Aurèlia LOUIS e la còla. (Article e fòtos)


Talhièr cosina en cicle 3

Quand los escolans aprenguèron que i auriá talhièr de cosina lo divendres, foguèt una jòia.

La regenta decidiguèt de far doas recèptas : Una per utilizar de pan sec de la setmana per ne far de podding e l’autra, una recèpta simpla e coneguda dels mainatges, una còca tota simpla.

Aprèp aver remembrat qualques règlas, los enfants se  botèron per còla de sièis e cadun causiguèt un ròtle : responsable de l’igièna, responsable dels ingredients e del material, responsable de mesclar, responsable de las mesuras, e responsable de la lectura e cap de còla.

Metèrem totes los ingredients per un canton e las aisinas per un autre e comencèron en autonomia. Lo responsable lectura legissiá als autres la recèpta pichon a pichon, lo de l’igièna verifiquèt que tot lo monde avián las mans netas, lo de las mesuras anava pesar los ingredients pendent que lo del material e ingredients anava quèrre çò que caliá. Lo cap èra responsable de verificar que tot lo monde fasiá çò que caliá e del temps.

An legit, mesclat, mesurat, an de còps discutit de cossí faire, an pres d’iniciativas e an fait la terralha. Tot anèt dins lo forn e  posquèron manjar pel 4 oras, 4 còcas polidas e partejar lo demai amb l’escòla. Posquèron trabalhar  : la precision, l’organizacion, préner de decisions amassa, criticar la recèpta (mancava un pauc de lait), gerir lo temps, legir precisament, mesurar, far de conversions de mesuras. Èra un polit moment de trabalh e de plaser !

Julia Bignon e la còla


Escòla Calandreta Maurís Sgaravizzi

L’escòla Calandreta dau país de Nissa porterà lo nom de Maurís Sgaravizzi (1942-2011).

Mas cu èra Maurís Sgaravizzi ?

Èra un trobador occitan, coma l’indica l’escrich que figura sus dau sieu monument situat au vilatge de Coarasa, dont son soterradi li sieus cendras, dins la tomba dau sieu amic, l’escrivan e cuntaire Alan Pelhon (1946-1994).

E pura viuguèt sobretot a Nissa, dins lo quartier de la Magdalena, emb una maire banastiera e un paire estafaire pi daururier-relotgier, mestier que faguèt sieu.

Es a quatòrze ans que comencèt de si metre a la música, especialament a la quitarra, quora descurbèt an Avinhon lo cantaire Claudi Martí que li donèt l’envuèia de cantar en occitan. Es ensin que metèt en música lu tèxtos d’Alan Pelhon e de Joan-Luc Sauvaigo. 

Emb aquelu, Bernard Fruchier e Joan-Pèire Giraud, siguèt un dei fondators dau Centre Cultural Occitan País Nissart (aüra sonat Nissa Pantai – CCÒC País Nissart e Alpenc) en lo 1971. 

Sortèt tres discos encò de Ventadorn : ” Viure drech “, ” Chao viva “, ” Nissa Rebèla ” e doi CD : ” A tu ” (1999) e ” Issa Nissa, siam pas de Panissa ” (2012) acampa de cançons per lu pichoi, frucha dei sieus intervencions dins li escòlas.

Lu tres discos siguèron acampats dins una compilacion “ Camin de vida ” (2011).

Siguèt finda administrator de l’associacion ATE (Acuèlh Travalh Emplec) per aculhir e aubergar lu migrants dins un CADA (Centre d’Acuelh per Demandaires d’Asili) dins lo quartier de l’Ariana. Li plasia de mesclar li culturas e de descurbir d’autri sonoritats.

Lo sieu remembre es sempre viu : Crestian Bezet fa viure li sieus cançons emb la sieu chorma Amploa.

Aquel cant
 
Aquel cant
Que monta dins la nuech
Votz mescladi
Votz unidi
Aquel cant
Que rescaufa li còrs
Votz laugieri
Votz amigui
Aquel cant jòia eterna
Aquel cant solelh
Aquel cant solelh e plueia
Maravilha

Alan Pelhon e Maurís Sgaravizzi

Cristòu Daurore e la chorma


Buscha a las chastinhas

Idéia per la Nadau

Ingredients per lo biscuech (genovesa)

Per la crema a las chastinhas

Per lo cubriment

  1. Preparar  la genovesa : Cassar los uòus e separar las glaras daus rosseus.  Boirar los rosseus emb lo sucre. Montar las glaras  en névia.  Puei assemblar.  Ajostar la levadura. Estalar  la pasta sus la placa dau forn engraissada  de burre.  Far cueire 10 minutas a 180°. Apres,  rotlar la pasta e laissar fregir.
  2. Preparar la crema : Boirar lo sucre emb lo burre o (l’òli de coco). Esbolhar  las chastinhas  e ajostar au burre (o a l’òli de coco ). Gostar per ajustar.
  3. Assemblatge  : Desrotlar la pasta e estalar la crema. Rotlar de noveu.
  4. Per lo cubriment : Far la crema au chocolat en far fondre los ingredients au banh-maria. La farina serv a espessir la  crema. Puei estalar sus lo biscuech. Saupodrar de sucre glaç.
  5. Sarrar au fregerador.

Maria-Andrea Oms e la còla


 Una serada amb l’associacion

Tu Tanben e las Farfantèlas

A la M.V.A. de Besièrs (Maison de la Vida Associativa), que sèm en formacion, i a mantuna associacion viva.

Una d’aquelas es Tu Tanben, que a pres la seguida del Camèl del Fuoc en 2017 per prepausar un talhèr de cant e dança tradicionala occitana qu’existissiá ja dempuèi 2008.

Foguèri a una d’aqueles rencontres e aguèri l’astre de poder cantar amb Las Farfantèlas, qu’animèron per una ora un talhièr de cant per menar a una segonda partida, l’animacion d’un balèti a la votz.

Las Farfantèlas es un grop de cinc cantairas format dempuèi la rencontre de maires de calandrons amb la regenta de la Calandreta de Besièrs Claudia Bonnet e las personas que vivon a l’entorn de la cultura occitana. Cantan mai que mai un repertòri bearnés per la polifonia e de cants collectats per Laurenç Cavalié, poèta e musicaire de Narbona que trabalha a l’arengament de grops coma Du Bartas o La Mal Coiffée.

Aital, nos aprenguèron tres cants fòrça polits amb doçor, pedagogia e jòia.

Pel balèti me poguèri jónher a elas pels cants mai aisits e aprenguèri de variantas de danças que coneissiái pas coma la cadena anglesa dins la borrèia tres tempses, e una mena de rondèu. Puèi l’acordeonista Laureen Tillier coneguda jol nom de Carivari’òc animèt la fin del balèti.

L’associacion prepausa l’annada tota d’eveniments a l’entorn de la cultura occitana. Poiretz cantar e dançar cada dijòus, mas tanben descubrir de films en partenariat amb lo CIRDÒC (Institut Occitan de Cultura de Besièrs) o encara participar a de passejadas tematicas.

Per reçaupre la nòva letra e descubrir la programacion, anatz faire un torn al site internet tutanben.eu !!

 Emilia Chadeau e la còla


Una legenda Occitana : Lo Drapet.

Lo 1èr de novembre se dabana une fèsta que se ditz Martror. Es la fèsta dels mòrts. Aquela fèsta se festeja al mes de novembre perque se ditz qu’es lo periòde  que lo mond de la nuèit e de las tenèbras es mai pròche del mond dels vivants, çò que permet un melhor escambi simbolic entre los dos mondes.

Aquelas cresenças faguèron nàisser mantuna legenda a prepaus de creaturas orrificas.

Per uèi, vos en vau contar una.

L’istòria que vos vau contar es l’istòria del Drapet.

Lo Drapet es un caval orrific legendari de la vila d’Aiga mòrta en Camarga.

Se ditz que se passeja a l’entorn de las parets de la vila la nuèch. Lo monde dison véser un fòrma blanca que sembla un caval. Mas es pas aisit de lo véser, es una trèva qu’es aquí per quèrre d’enfants perduts, abandonats o desobeïssents.

Lo drapet es un animal marrit que cal pas seguir mas lo bruch de sas patas sus las rotas èra talament agradiu que los enfants sortissián e lo seguissián. Çaquelà aqueles mainatges tornèron pas jamai d’aquel viatge.

Se disiá que lo Drapet podiá alargar son esquina per far montar cap a 50 enfants. Puèi un còp son esquina plan cargada lo Drapet caminava cap a un trauc d’aiga per negar sas pichòtas victimas.

L’istòria d’aquel caval blanquinós simbòl de la mòrt èra plan coneguda. Èra una legenda utilizada per espaurugar los mainatges per fin que sián un pauc mai obeïssents.

Los enfants de la vila n’avián fargat una comptina espauruganta que fasiá :

« Qual montarà lo drapet ? Tu o ieu ? Tu o ieu ?

Qual montarà lo drapet ? Tu o ieu ?

Lo que lo drapet emportarà, emportarà..

Lo que lo drapet emportarà serà tu. »

Emà Gatumel

Benvengudas e bevenguts a las Ribas del nòstre camin que comença!

Hètz beroi ! L’equipa deus regents en formacion

Venèm d’Occitania tota, dempuèi Bearn fins a Nissa, en tot passar per Auvèrnha e Lemosin. Avètz aquí los nòstres primièrs articles. Publicarem un jornal un còp lo mes.

Esperam que vos agradarà. N’esitetz pas de’ns har un retorn.

Cap redactritz : Raquel Quet

Maquetista : Ana Liza Avila Sanchez

Responsable de publicacion : Felip Hammel

CFPO-RO 7 carrièra Franklin 34500 Besièrs


Lo Chastel dau Mazel de Tença

Bòria de lenga e cultura occitanas

J.P

Julian Pochelon, proprietari dempuèi septembre 2018 de Lo Chastel dau Mazel de Tença, bòria de 350 m2 subre una ectara enrodada d’una bèla paret de pèira e 8 ectaras de prats, coneis tots los proprietaris dempuèi 1290. Èra lo Chastel mai influent de Tença, vilatge del nòrd-èst de Léger Naut, a las bòras ardechosas.

Ara, Julian Pochelon e Raquèl Martin, calandrona formada a Aprene, an capitat de faire raionar lo Chastel a lor biais, ambe la vida de la cultura occitana, de la bòria e la venguda d’un pichon Gaston aquest’an.

En mai de l’activitat paisana menada d’un biais autonòm, rasonat e respectuós, prepausan jaces, seradas de concèrts ambe repais de verduras de l’òrt e carn de la bòria. Julian trabalha tanben a faire tornar la raça de vacas Mézine qu’aviá desapareguda del caire.

Pichon garçon de paisans que parlavan patoès, Julian aviá l’occitan dins l’aurelha mas mens la practica per çò que per la generacion de sos parents fuguèt enebit de lo parlar a l’escòla e doncas lo parlavan pas a l’ostal ni mai.

Julian trabalhèt l’occitan pendent 5 ans ambe lo primièr regent de la Calandreta Velava del Puei de Velay e puèi ambe Joan Roux, lingüista e escrivan especialista del parlar nòrd-occitan. Julian tornèt a Tença per dubrir son pròpri cors de patoès qu’amassa mai de 20 personas dempuèi 8 ans.

Mercés a aqueste cors que se fa totjorn dins la jòia e lo ben manjar, lo monde de la generacion vergonhosa de la lenga la torna parlar dins un escambi multi-generacional.

Per çò que tanben l’occitan es pas solament una lenga mas una cultura de musica, de dança e de ben manjar, fondèt l’associacion la Retornada en 2014. Aquò permet al monde que vòlon parlar occitan de se rescontrar a l’entorn d’un festenal que mescla mantun actors occitans : los intellectuals, los folclòristas, lo grop de « patoisants », las calandretas, los de l’ I.E.O. (…), totes ensem per partejar conferéncias, teatre, musica e dança, lenga e cultura, mas tanben un biais de manjar, de comunicar, e de rire ensem.

En defòra d’aqueste eveniment, prepausan tanben de concèrts e de balètis tot lo long de l’annada, totjorn acompanhats de repaisses faits a l’ostal ambe de produches de la bòria.

Ambe sa bèla-sòrre, son a trabalhar subre l’edicion d’un diccionari après aver publicat un libreton de conjugason en Vivaro-aupenc, parlar del caire.

Aqueste estiu foguèt tanben l’ocasion de tornar faire pel tresen còp al Chastel las Rescontras Occitanas de Tença, organizadas pel CFPO Montanhòl Auvèrnha Ròse-Alps. Estagi de 4 jorns en immersion, aquestas rescontras a l’entorn de la lenga e de la cultura occitana prepausan una bèla causida de talhièrs de dança, cant o artesanat, e de corses adaptats a totes nivèls mas tanben a cada parlar de la region (Auvèrnha, Vivaro-aupenc, Lengadocian, e Interdialectal). De costuma aqueste eveniment se fa la primièra setmana de las vacanças escolaras d’estiu e s’acaba ambe lo festenal de la Retornada.

Al còr d’aquel vivièr de cultura occitana, endralham la dubertura d’una Calandreta. Ambe la mesa en plaça ongan de l’associacion prefigurativa que ne fau partida, sèm a amassar las familhas interessadas pel projècte que integrarà lo biais paisan de viure ambe la participacion a la vida d’aquesta polida bòria.

Per resumir en un mot, auretz mai d’una ocasion de mancar pas de venir descubrir aqueste caire que mescla fòrça ben la ruralitat e la cultura occitana dins la convivialitat e un paisatge a vos copar l’alen !

http://le-chateau-du-mazel.com/

https://www.facebook.com/festenal.retornada

Emilia Chadeau e la còla


RECÈPTA : LA MERLUÇADA

Me’n vau vos presentar una recèpta de peis plan occitana : la merluçada. Recèpta :

çò que cal :

Cal metre la merluça a dessalar dins l’aiga fresca 2 jorns. Cal cambiar l’aiga 2 o 3 còps.

Plumar, lavar e atalhonar los trufets. Plumar l’alh, lo picar menut amb lo jolverd. Gardar de costat.

Metre la merluça dins una topina d’aiga freda amb las fuèlhas de laurièr. Menar al bulh. Al primièr bulh tirar la merluça e la metre de costat.

Dins l’aiga de la merluça, metre a còire los trufets.

D’aquel temps, triar la merluça, tirar las espinas e la pèl. Metre de costat.

D’aquel temps, dins una padena fa rossir doçament la persilhada dins l’òli d’oliva (bravament d’òli).

Quand los trufets son cuèches, los estorrir.

Dins la topina cauda, vojar los trufets, la merluça triada, lo pebre e vojar doçament l’òli caud amb la persilhada.

Virar de contunh amb un culhièr long de fust.

Se pòt rajustar un o dos uòus crus o cuèches copats menuts.

Olivià Roux e la còla


Los escaudèls

Aquí una recèpta d’un pastisson que crompavi al mercat del temps que demoravi a Vilafranca de Roèrgue.

Per 30 escaudèls : 1 kg de farina,

4 uòus,

4 culhièrs d’òli d’oliva, 20 g d’anís,

2 saquetons de levadura, 20 cl de crèma liquida, 200 g de sucre,

2 pecics de sal, 1 mujòl.

Precalfar lo forn a 220°C o th 7.

Mesclar la farina, l’anís, lo sucre, la sal e la levadura. Apondre e mesclar l’òli, los uòus e la crèma.

Se besonh apondre un pauc de lait per destibar la pasta, mas deu pas tròp pegar. Espandir la pasta sus un mièg centimètre de nautor.

La talhar amb une veire per far de redonds.

Plegar los 3 entorns cap al mitan amb los dets banhats per far los escaudèls.

Còire dins una ola d’aiga escaudada.

Los sortir tre que remontan a la susfàcia. Agotar.

Daurar los escaudèls amb lo mujòl.

Botar dins lo forn caud sus una placa pendant 35 minutas a 220°C o termostat 7.

Julia Bignon e la còla


Qu’es aquò qu’es aquò ?

  • « Qu’es aquò que fond la cira e manja la fanga? »
    • Responsa : Lo solelh

La primièra setmana d’estagi a Besièrs foguèt l’escasença de (re)descubrir un art de la lenga nòstra : las devinhòlas. En efièch, lo divendres lo Felip Joulié portèt un libre del regent e escrivan Andrieu Lagarda e nos faguèt profechar d’unas qualques expressions popularas finas :

«  Ma maire m’a fait en cantant, soi tot abilhat de blanc, ai pas ni coa ni tèsta e soi ni òme ni bèstia »

« Quand passèsse lo rei, se tirariá pas lo capèl »

« Un gran linçòl, petassat petassat, ni fial ni agulha i es passat »

Aquel engèni es tanben conegut coma « devinalhas » o « endevinalhas » en Lengadoc e Provença, coma « misca » , « miscausa », « causa verdiusa » o « verdausa » en Gasconha e coma « sorcelatge » en Limousin. Las devinhòlas èran, bèl temps i a, un passatemps estimulant per la familia tota e de còps que i a, lo vilatge : joves coma ancians, pichons e grands s’amusavan amassa al canton prèp del fuòc. Jòc de mots e jòc de societat, las devinhòlas son un biais de bastir lo lengatge e la coneissença del mond alentorn. Pels mai vièlhs, existissián de repertòris calhòls. Totas aquelas devinhòlas se pòdon trapar dins lo libre Qu’es aquò, qu’es aquò ? de Lagarda. Per ieu, son tals coma las poesias o los provèrbis : un mejan interessant de dintrar dins una lenga. Ricas en images e sonoritats, permeton de recaptar de vocabulari e de dubrir una fenèstra sus un vejaire e una cultura. Son definitivament d’aisinas fòrça interessantas per la classa, qualque siá lo nivèl. Aquí vos daissi amb una darnièra :

« Verda coma lo jolvert, agra coma lo vinagre e doça coma lo velós »

Qual soi ?

L’amètla plan segur !

Ana Liza

Sorça devinhòlas : https://www.jornalet.com/blocs/devinhola-occitana , Qu’es aquò, qu’es aquò? Andrieu Lagarda, 2012.


Lo paisselatge

Son mos remembres de quand èri calandrona, puèi çò que legiguèri dins l’article

« L’enfant acteur et transmetteur d’apprentissages linguistiques : une expérience en milieu immersif » d’Irena Pradal e Lidia Hernandez, que fan qu’ai enveja de vos parlar del paisselatge.

Lo paisselatge es present al dintre de las calandretas. Lo « paissèl » es çò que metèm a una planta per l’ajudar a grandir d’un bon biais. Aquí a Calandreta sonam paissèl un mainatge que va ajudar, al long de l’annada, un mai pichon per s’adaptar a la lenga, a las règlas de l’escòla, mas lo pòt tanben ajudar a metre lo mantèl, se netejar las mans, l’acompanhar en classa, a la dormida… Lo paissèl, que deu èsser al mens irange en color de comportament, se deu de sosténer lo pichon qu’aurà a sa carga.

Per saupre de qual pichon se va trachar, a la debuta de l’annada se debana un conselh de paisselatge, ont los grands, van prepausar lo nom d’un pichòt que se vòlon plan mainar. Pendent l’annada de gostars, de talhièrs, e de jòcs son organizats per fargar un vertadièr ligam entre lo paissèl e lo pichon.

Dins un autre cas, lo paisselatge es tanben utilizat dins la formacion de regent a Calandreta. Los estagiaris que sonam « calandrin o calandrina » son acompanhats per un regent, que serà son paissèl. Lo paissèl a d’aculhir l’estagiari dins la classa. A de faire lo ligam amb los autres regents que recebràn lo calandrin dins la classa, de respondre a sas questions, li mostrar e balhar d’aisinas a prepaus del mestièr de regent. Dins lo movement Calandreta lo paissèl es alara una persona mai experimentada que pòt mostrar, ajudar e aprene d’aisinas a una autra persona que demanda d’aprene, de grandir e d’evoluir dins l’encastre de las Calandretas, de la lenga-cultura occitana.

Emà Gatumel


Calandreta en sortida : balhar sens ath viure AMASSA

Qu’é dam ua hami de partatge, que vos vau parlar dera prumèra sortida escolara dam era Calandreta Del País Murethin. Per informacion, que som ua calandrina e nà mon prumèr estagi, qu’èri ena classa de Bernadèta sus dus nivèus GS/CP. Qu’èra ua polida sortida nà Briodes dam era tòca d’ahortir eth ligam entre escolans.

Nà se hèr, ua mesa en plaça d’escaletas entre escolans nà s’encontrar, se descobrir e s’ajudar, ua explicacion clara deth debanament de nòsta jornada e qu’èram prèsts nà partir a Briodes nà passar ua jornada mans enas mans !

Ua maitiada on eths escolans qu’avián era causida entre cinc talhèrs cooperatius : “Camp’Art” (land art), erbièr, jòcs liures e un pauc d’espòrt dam un relais cross e un caminament de santat : praticar, aprénguer, partatjar, construsir e escàder-s’i AMASSA !

Que menè un talhèr “Camp’Art”, dam era tòca de hèr còlas d’escolans e de deishar plaça ara imaginacion e ara creativat en utilizant tot çò que se trobava ena natura nà hèr ua òbra artistica. E nà acabar, devinhar eras òbras hargadas.

Eth temps de minjar e de mos pausar, e hop hop hop qu’èram partits en passejada en bòsc nà profitar deth calme e se sentir apatzats, escotar eths bruts deth bòsc, prénguer un temps assetat en ronda nà balhar son sentit e tribalhar sus eths sens. Qu’acabèrem aquera sortida dam era construccion d’ua cabana AMASSA : trobar de huelhas nà hargar un tapís, transformar ua cama d’arbe en cadièra, hargar ua sortida secreta…

Tornar ara escòla nà un bon vrespalh d’aniversari e cric e crac era jornada qu’èra acabada !

Raquel Quet


L’ARREPROÈR

Quan la grua vòla baish Devath l’ala qu’a lo glaç ! Quan la grua vòla haut Devath l’ala qu’a lo caut !

Un arreproèr de sason puish que las gruas, aquestes ausèths migratòris non van pas tardar a traucar lo cèu d’ua partida de la Gasconha tà s’anar installar de l’aute costat deus Pirenèus, e dinc a Africa.

La rason : lo hred. En efèit, aquestes ausèths que’s dèishan l’ endret de nidacion on las aigas e torran e lo minjar qu’i ei de mautrobar.

Atau que s’organizan e que començan un viatge deus longs de milièrs de quilomètres dab aquestafòrma hèra particulara e reconeishedera de V.

Quan e’ns passan au dessús deu cap, lo monde que las espian e que saben que lo hred n’ei pas luenh.

A quauques uns,que’us agrada tà poder passar un ivèrn deus hreds mes hèra que se n’avienen : que’us triga de las tornar véder a passar tà anonciar la prima e lo tornar de las calors !

Emilia Laulhé e la còla


UNA FEMNA REMARCABLA

Maria MONTESSORI l’escòla de vita, Per Caroline LEPEU e Jérôme MONDOLONI, edicion Marabules, 2022.

Qué de mielh qu’una benda d’imatges per visionar una vita, de bot per bot… un filme beleu. Mas i a pas lo mesme plaser. Lo libre escrich per Caroline Lepeu e illustrat per Jérôme Mondoloni, es plasent a veire, coma sa cuberta blua, bruna e sopla, un titre evocator de una pedagogia que coneissem de pres o de luenh, mas qu’auviguerem parlar. Es associat a queu nom, Maria. ‘Na femna que visem dessehada, siclada a nautor daus pitits que l’entoren, tots vestits a la moda dau debut dau segle XX. N’am descubrit dins queu libre mai que ‘na pedagogia, un percors extraordinari, una filosofia de vita. Los dessenhs son braves, ben detalhats, expressius emb una nòta de color sepià o blu. Porten los perpaus.

Chapitre 1 : una femna libra “L’òme aparten per se-mesma : deu s’incarnar gràcia a sa pròpia volontat”. M. M. Dins quela partida, rencontram ‘na jòuna femna determinada a far daus estudis de medecina dins un monde universitari masculin. ‘L’ era pas la benveguda. Mai que mai ‘guet son diplòma de medecina, a 26 ans. Puei en 1897, junhet un programa de recercha a la clinica psiquiatrica de l’universitat de Roma. Trabalhet coma daus mainatges endechats, a ‘n‘epòca ente eran considerats comà daus èssers sens capacitat d’evolucion. Observet e comprenguet que lo mainatge es condicionat per son environament. E que si metem a la portada de quilhs pitits daus materiaus per estimular lurs sens, en jugar, en tocar, en manipular e si l’adulte a una postura benvolenta coma ilhs, pòden desvelopar, çò que ‘pelam uei, lurs capacitats cognitivas e d’interaccion. En parallela Maria Montessori aguet un dròlle fòra maridatge coma lo professor Montesano, que la quitará mai tard per se maridar, per satisfar la mair. Metet son filh en pension dins ‘na familha a la campanha, sarrat. Quò siguet un grand dolor per la Maria. Mas per sa carriera aviá pas la chausida.

Chapitre 2 : la descuberta dau pitit universau: “Lo pitit deu pas èsser considerat coma lo filh de l’òme, mas coma lo creator e lo pair de l’Òme, un pair capable de crear ‘n’ umanitat melhora.” M. M. Per obludar l’òme de sa vita, la Maria tornet prener daus estudius de letras e filosifia e se formet a l’antropologia. Contunhet sas investigacions sus los pitits coma pedagòga. En 1904 ensenhet l’antropologia a l’escòla pedagogica de l’universitat de Roma. “Si devetz retener qu’una sola chausa […] mas l’amor aida a construire l’umanitat[…]” En 1907 dreibet la Casa dei Bambinis per daus drolles de la ruá. Faguet far lo materiau pedagogic. Plan viste los pitits aprengueren a comptar , a legir. S’estimuleren los uns los autres e aprengueren los uns daus autres. En 1909 escrisset son prumier libre per explicar sa pedagogia “Lo metòde Montessori – Pedagogia scientifica”. Lo succès es grand, lo libre es revirat e imprimat en 20 lingas. Non solament la Maria Montessori instruguet lo monde de sos metòdes revolucionaris mas tanben emb son discors filosofic sus la natura prunda e espirituala dau mainatge e ‘laidonc de l’Òme. ‘La tòrna trobar a queu moment son filh. A 14 ans. Quand la prumiera guerra petet troberen refugi a Barcelona.

Chapitre 3 : una femna de patz :”Fau que l’òme ‘masse totas sas valors vitalas e sas energias per se desvelopar e preparar sa liberacion. Qu’es pus lo moment de se batre los uns contra los autres, de cerchar a s’acablar mutualament ; fau que l’òme aïe per sol but de s’elevar, de se liberar daus liams inutiles que sèm a crear e que lo menan vers l’abisme de la demencia.” M. M.

Lo darrier chapitre comença emb ‘na ‘massada de pedagògues internacionaus, entre autres Piaget o Decroly. Fonderen La liga internacionala per l’educacion nuvela. Coma Mario, son filh, vai s’insurjar contre las montadas dau nazime e dau fascisme. Vai afirmar la necessitat d’educar los pitits dins lo respect e la benvolença per chanjar la societat. En 1939 convidada per far ‘na formacion a la Sociatat teosofica en India, la Maria e son filh parteren. Lo viatge en India duret 6 ans, ente rencontret Neru e Gandhi. En 1950 ‘la participet a la fondacion de l’UNESCO per l’educacion. E a chasque pas de son chamin, difuset un messatge de patz. Sens amor per los òmes e las femnas i a pas de patz. La Maria Montessori es morta a 82 ans, en 1952 dins son país d’adopcion los País-Bas.

L’autor chausiguet de las sequéncias de la vita de la Maria Montessori emb sa sensibilitat e segon çò que voliá revelar de sa personalitat. Qu’es interessent, simple a legir. I a de las cerchas, de las referéncias autenticas. E pòt balhar l’enveja de ne’n saubre mai.

Maria-Andrea Oms


Moneda locala e moneda de classa a Calandreta

Metèri en plaça a Niça la moneda locala “Nissart” en decembre dau 2017 per ajudar l’economia locala (produccion, mesteirans, transformators, professions liberali). E finda per ligar la moneda a la lenga, la cultura, l’istòria locali perque toi lu bilhets son escrichs en occitan local e cadun mete a l’onor un simbòlo ò un personatge important dau canton. Vint-a- doi partenaris vendon emb aquesta moneda de produchs e de servicis locals dins una lenga locala.

Lu utilizaires dau Nissart an de reduccions perque non li son de centimes e sobretot perque li son de produchs mens cars en Nissarts que non pas en euros.

Aquesta moneda sosten l’economia locala modèstament e la valoriza per la fiertat dei sieus utilizaires de l’utilizar. Fa tanben la promocion de la lenga e de la cultura locala. Pichina originalitat: lo bilhet de 0 Nissart sièrve per far de dons au projècte d’escòla Calandreta Maurís Sgaravizzi, prevista a Plan de Var.

Dins la classa dont faguèri lo mieu estagi d’abaudiment an Aurenja, li descurbèri la moneda de la classa: la Trèva. Audrei Dumas la metèt en plaça emb lu calandrons que chausissèron lo nom. Es utilizada cada jorn en classa. La magistressa paga lu mestiers e li produccions dei calandrons. D’un autre costat, lo pichon paga li sieus multas per lo sieu comportament en classa, la tarifa es diferenta segon la cencha de l’enfant e la lei ò la règla non respectada. Fan un molon de carculs per n’aver e per non la perdre. Enfin, lo divendres es jorn de paga, pi de mercat : cadun vende (es limitat a tres cauas per lu enfants), la magistressa vende de caramèlas, de libres, de materiaus de classa. Es un moment que sembla important e asperat, degun non lo vòu mancar. Fin finala, la moneda es una aisina que pòu aver una utilitat per ajudar un sector precís de l’economia ò au foncionament d’una classa. La sieu personalizacion permete de la s’apoderar, deven cen que li metèm dintre, que sigue la fiertat, lo besonh d’escambiar ò encara si manjar quauquaren de bòn.

Cristòu Dau Rore


Una recèpta : la pasta de modelar

Aquela recèpta es aisida de faire amb los enfants se lo desiran. Es sens risc, se la meton a la boca.

Ingredients :

  • Farina
  • Sal
  • Fecula de milh
  • Bicarbonata de soda
  • Òli vegetala
  • Aiga
  • Colorants alimentaris

(espècias coma de l’ortiga en polvera, de papricà, curcumà, cacau, canèla, chuc de caulet roge)

Aisinas :

  • 1 ensaladièr
  • 3 tassas
  • 1 culhieron

Etapa 1 : Dins un ensaladièr, mesclatz totes

los ingredients secs (1 gòt de farina, 1 gòt de fecula de milh, ¼ de gòt de sal, 2 culhierons de bicarbonata de soda).

Etapa 2 : Metre de colorants alimentaris se lo desiratz.

Etapa 3 : Apondre 2 culhèrons d’òli puèi l’aiga pauc a cha pauc en tot remenant. Apondre la fecula de milh se la pasta pega de tròp.

Tot aquò se pòt conservar una setmana e mai dins una boita al refregidor. Lo torn es jogat !


LOS MOTS DE L’ABÒR

DE CERCAR :

arrasim                      bruma

bòtas                         camparòu

castanhas                  cujas

esquilhòt                  esquiròu

huelha                      irange

noveme                    octobre

paraploja                  ploja

pomas                      vrenhas

ACTION DE FORMATION
ACTION DE FORMATION
OF enregistré sous le numéro : 91340275334